L'advertència de l'advocat Juanma Lorente: "Agafar la baixa voluntària a la teva feina pot costar-te diners"

Agafar-se la baixa voluntària a la feina sembla un tràmit senzill: comuniques que te'n vas i punt. Però a la pràctica implica conseqüències laborals i econòmiques que moltes persones descobreixen tard. No és el mateix que una baixa mèdica, ni un cessament decidit per l'empresa, i convé dir a les coses pel seu nom per entendre bé què se signa i què es perd. La baixa voluntària és una extinció del contracte a iniciativa del treballador i aquesta iniciativa canvia el terreny de joc: en indemnització, en drets i també en obligacions.

En termes generals, la baixa voluntària no dona dret a prestació per desocupació de forma immediata, perquè el SEPE exigeix estar en situació legal de desocupació, cosa que normalment no passa quan marxes per voluntat pròpia. Això és important: de vegades la gent es dona de baixa pensant que “ja demanaré l'atur”, i després es troba amb un “no” administratiu.

La importància del preavís

També hi ha la part formal, que és la que més se sol subestimar: el preavís. La idea d'“avís amb 15 dies” s'ha convertit gairebé en un mantra, però no és una regla universal. Depèn del que digui el teu conveni col·lectiu. No respectar aquest termini es pot traduir en descomptes en la liquidació i fins i tot en reclamacions si el conveni ho preveu.

L'advocat laboralista Juanma Lorente llança un avís directe a TikTok: "Molt de compte amb donar-te de baixa voluntària a la teva feina perquè pot costar-te diners". Per marxar bé no n'hi ha prou amb tenir-ho clar; cal saber com fer-ho. En la seva explicació el lletrat insisteix que "per donar-se de baixa voluntària hi ha un preavís" i recalca una cosa clau: "compte, no necessàriament han de ser 15 dies".

A partir d'aquí, el lletrat posa el focus a la possible penalització econòmica si no es compleix el preavís. "A cada conveni ve un preavís diferent i al mateix conveni també apareix la possibilitat que l'empresa et demani diners en cas que no donis aquest preavís".

Lorente il·lustra l'escenari amb un exemple molt comprensible: “en alguns convenis és un dia de sou per cada dia de preavís que no dones”. Si el preavís fos de 15 dies i tu en donessis 10, en faltarien 5; "et poden demanar fins a 5 dies de sou". "En altres convenis et demanen fins a 2 dies de sou per cada dia que no dones de preavís". I remata amb una advertència pràctica: depenent del que cobris, pot ser “una quantitat important”.

Així que el consell final és molt concret i aplicable: si estàs pensant a anar-te'n, "mira el teu conveni i tingues clar quants dies de preavís has de donar i la penalització que tens si no els dones".