Miguel Benito, advocat laboralista, alerta els treballadors sobre l’antiguitat: «Hi ha empreses que fan trampes amb això»

Hi ha un dret laboral que molts donen per descomptat i que, tanmateix, es retalla amb més freqüència del que sembla. No té a veure amb el salari base ni amb les hores extres, sinó amb un element que pesa en silenci al llarg de tota la vida laboral: l’antiguitat. D’ella depenen els complements salarials, la prioritat a l’hora d’escollir vacances i, arribat el moment, la indemnització per acomiadament.

L’avís arriba de la mà de l’advocat laboralista Miguel Benito Barrionuevo, que en un dels seus darrers vídeos llança un consell directe i fàcil d’aplicar. «Un dels millors drets que tenim com a treballadors és l’antiguitat», explica. El problema és que no sempre es reconeix com caldria.

Quan l’empresa comença a comptar des d’on li convé

La pràctica és més habitual del que sembla. «Algunes empreses volen fer trampes amb aquest tema», adverteix Benito. Com ho fan? Reconeixent l’antiguitat només des del moment en què el treballador passa a ser indefinit, ignorant els anys previs amb contractes temporals o fins i tot el període de prova.

Aquest retall no és innocent. Menys antiguitat significa menys drets i menys diners, ara i en el futur. I el pitjor és que molts treballadors no ho descobreixen fins que ja és massa tard.

L’antiguitat importa molt més del que et penses

Benito ho resumeix amb exemples molt clars. L’antiguitat serveix per «ser el primer a triar vacances», per cobrar complements com els triennis i perquè, «si t’acomiaden, la teva indemnització sigui més alta». No és un detall administratiu, sinó una palanca de protecció.

Cada any que no consta oficialment és un any perdut a efectes econòmics i legals. I aquest impacte es multiplica quan arriba un acomiadament o una reestructuració.

Un cas real que ho canvia tot

L’advocat il·lustra el problema amb una història recent. «La setmana passada va venir una clienta a qui li reconeixien l’antiguitat només des que era indefinida», explica. El resultat: li havien esborrat quatre anys complets treballats amb contractes temporals.

La solució va ser ràpida i efectiva. «En quinze dies, amb un escrit i dues trucades, vam aconseguir que li reconeguessin aquests quatre anys». L’efecte no va ser simbòlic: aquests anys van permetre sumar dos triennis més i 120 euros addicionals a la nòmina cada mes, a més de millorar la seva posició davant d’un acomiadament futur.

Reclamar ara o esperar: dos camins possibles

Un dels punts clau del missatge és que no hi ha una única estratègia vàlida per a tothom. Benito planteja dues opcions, segons el perfil del treballador i la seva situació:

• Esperar, si no hi ha drets immediats en joc. «Si algun dia t’acomiaden, pots reclamar aleshores la indemnització màxima».
• Reclamar ja, si l’antiguitat afecta complements salarials o si es prefereix regularitzar la situació com més aviat millor.

La diferència entre una opció i l’altra pot traduir-se en centenars d’euros al mes o en milers d’euros en una indemnització.

L’error que molts descobreixen massa tard

El gran problema, insisteix l’advocat, és el desconeixement. Molts treballadors assumeixen que la seva antiguitat comença el dia que signen el contracte indefinit. No sempre és així. El temps treballat compta, encara que hagi estat amb contractes temporals encadenats. El consell és senzill i contundent: revisar com consta l’antiguitat a l’empresa. De vegades, una dada mal reconeguda no és un simple error, sinó un retall silenciós de drets que s’arrossega durant anys.

Perquè en el món laboral, com recorda Miguel Benito, l’antiguitat no és passat: és futur. I deixar-la en mans d’altres pot sortir molt més car del que sembla.