Tot el que has de conèixer de la teva nòmina o liquidació, segons l'experta Tània Delgado

És importantíssim que revisem les nòmines i la liquidació, si és el cas, abans de signar o acceptar-ho. A vegades, hi poden haver errades o "fraus", per tal que el treballador cobri menys. Així doncs, i segons Tània Delgado, experta en recursos humans, hem de conèixer i controlar aquests matisos.

L'error es repeteix una vegada i una altra i té a veure amb una confusió bàsica, però clau: no és el mateix parlar de dies laborables que de dies naturals, i aquesta diferència afecta directament l'import final que es paga.

Dies feiners i dies naturals no són el mateix. Segons explica Delgado, moltes empreses cometen l'error de pagar les vacances pendents com si els dies feiners fossin dies naturals, quan legalment no funciona així. L'Estatut dels Treballadors estableix que les vacances sempre es retribueixen en dies naturals, encara que el conveni col·lectiu permeti gaudir-ne en dies feiners.

A la pràctica, això significa que 20 dies laborables no equivalen a 20 dies naturals, sinó aproximadament a 27,27 dies naturals. Si aquesta conversió no es fa correctament en una liquidació, el treballador acaba cobrant menys. "Cada setmana reviso nòmines i liquidacions, i em continuo trobant amb un error que em crida molt l'atenció: els dies feiners es paguen com si fossin naturals, i això canvia tot l'import", adverteix l'experta.

L'impacte econòmic de l'error

La diferència no és menor. Tània Delgado posa un exemple clar per entendre'l: Si una persona té pendents 20 dies laborables de vacances i el salari diari és de 100 euros, el càlcul correcte no s'hauria de fer multiplicant 20 x 100. En realitat, aquests 20 dies laborables s'han de convertir en dies naturals.

El resultat és el següent:

• 20 dies laborables equivalen a 27,27 dies naturals
• 27,27 dies x 100 euros = 2.727 euros
• Si es paga només com a 20 dies, la persona perd 727 euros

"Si no es fa la conversió, la persona cobra menys vacances de les que li corresponen", resumeix Delgado.

El conveni pot parlar de feiners, però el pagament no canvia

Un dels punts que més confusió genera és el paper del conveni col·lectiu. Molts convenis reconeixen 22 dies laborables de vacances, cosa que sol portar a pensar que el pagament s'ha de fer també en laborables. No és així. Tal com recorda l'especialista, el gaudi es pot fixar en dies feiners, però la retribució sempre s'ha de fer en dies naturals. De fet, aquests 22 dies feiners equivalen, per norma general, a 30 dies naturals, que és el mínim legal anual.

Per això, quan una liquidació inclou vacances no gaudides, el càlcul s'ha de fer sempre en dies naturals, independentment de com les reculli el conveni.

Un error més habitual del que sembla

Tània Delgado insisteix que aquesta sentència apareix tant en petites empreses com en estructures més grans, i no sempre respon a mala fe, sinó a un càlcul mal aplicat que s'ha normalitzat amb el temps.

“La setmana passada vaig revisar una liquidació i vaig tornar a detectar un error molt habitual quan les vacances del conveni són laborables”, assenyala a la seva publicació, subratllant que revisar aquest punt pot marcar la diferència entre una liquidació correcta i una clarament perjudicial per al treballador.

Què convé revisar abans de signar una liquidació

Abans de signar, convé comprovar:

• Quants dies de vacances queden pendents
• Si el conveni parla de dies laborables o naturals
• Si a la liquidació s'ha fet la conversió correcta a dies naturals
• El salari diari utilitzat per al càlcul

Un simple cop d'ull a aquests conceptes pot evitar pèrdues econòmiques importants.