No és només per a joves: així es pot cobrar la pensió d'orfandat si tens més de 60 anys

La pensió d'orfandat és una prestació econòmica que concedeix la Seguretat Social als fills de treballadors morts per compensar la pèrdua d'ingressos que provoca la mort d'un o dels dos progenitors. Es tracta d'un ajut dissenyat per protegir persones que depenien econòmicament dels seus pares i que, després de la seva mort, queden en una situació de vulnerabilitat especial.

A l'imaginari col·lectiu, la pensió d'orfandat s'associa gairebé exclusivament a menors d'edat o joves de fins a 25 anys que continuen estudiant i no superen determinats límits d'ingressos. També és relativament coneguda en els casos de persones amb discapacitat reconeguda. No obstant això, el que resulta menys conegut és que aquesta prestació es pot mantenir o fins i tot reconèixer a persones de més de 60 anys, sempre que es compleixin una sèrie de requisits molt concrets previstos a la Llei General de la Seguretat Social.

Requisits

Des del 2025, la interpretació de l'article 224 de la Llei General de la Seguretat Social ha introduït matisos rellevants en l'accés i el manteniment de la pensió d'orfandat. Aquest precepte estableix que el dret a la pensió no s'extingeix per assolir una edat determinada quan el beneficiari té reconeguda una incapacitat permanent absoluta o una gran invalidesa. La clau és que aquesta situació d'incapacitat s'hagi produït abans de fer 21 anys o mentre la persona ja era beneficiària de la pensió.

En termes generals, la pensió d'orfandat s'extingeix en fer els 25 anys, però la normativa preveu excepcions molt clares. La més important és la de les persones amb incapacitat permanent absoluta o gran invalidesa, per als que no hi ha límit d'edat. En aquests casos, la pensió es pot mantenir de manera indefinida, fins i tot superats els 60 anys. Això no obstant, és imprescindible demostrar que la incapacitat existia en el moment exigit per la llei, encara que el seu reconeixement administratiu s'hagi produït amb posterioritat a la mort del progenitor.

Majors de 52 anys

A més d'aquesta excepció, des del 2025 s'ha reforçat la protecció d'un altre col·lectiu especialment vulnerable: les persones de més de 52 anys que van conviure i van cuidar de manera continuada el progenitor mort. Aquesta mesura busca donar cobertura als que van dedicar gran part de la seva vida a la cura familiar i, per aquest motiu, no van poder desenvolupar una carrera laboral ni generar prou drets propis. Per accedir a la pensió en aquests casos, cal acreditar una convivència i una cura continuada durant almenys dos anys abans de la mort, mitjançant documents com certificats d'empadronament, informes mèdics del progenitor o qualsevol altre mitjà de prova admès en dret.

Com accedir a aquesta pensió

Per poder accedir a la pensió d'orfandat en edat adulta, el sol·licitant ha de complir una sèrie de requisits addicionals. Entre aquests, comptar amb informes mèdics i una resolució oficial de l'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) que acreditin la incapacitat permanent absoluta o la gran invalidesa. També cal no percebre una altra pensió contributiva o no contributiva incompatible i, en cas de fer alguna feina, no superar el salari mínim interprofessional. Així mateix, el progenitor mort ha d'haver cotitzat almenys 500 dies en els darrers cinc anys si estava en alta o situació assimilada, llevat dels casos d'accident de treball o malaltia professional, en què no s'exigeix cotització prèvia.

Pel que fa a la quantia, la pensió d'orfandat es calcula aplicant, amb caràcter general, un 20% de la base reguladora del progenitor mort per cada beneficiari. En situacions d'orfandat simple, quan sobreviu un dels progenitors, la pensió mínima ronda els 267,50 euros mensuals. En els casos d'orfandat absoluta, quan han mort tots dos pares i no hi ha altres prestacions de supervivència, la quantia es pot incrementar de manera significativa i arribar a superar els 900 euros mensuals, distribuïts en 14 pagues. El tràmit per sol·licitar-la s'ha de fer davant de l'INSS, de manera presencial o telemàtica, aportant la documentació necessària.