Maria Cristina Clemente Buendía, notària, adverteix sobre Bizum i Hisenda: “La normativa no ha canviat”
L’Agència Tributària posa el focus en els pagaments electrònics repetits

Tens costum de fer Bizums? / MANU MITRU
Laura Morote
Enviar diners per Bizum s’ha tornat tan quotidià com pagar amb targeta. Però, des de l’1 de gener de 2026, l’Agència Tributària ha anunciat que reforçarà el control sobre els pagaments electrònics periòdics, incloses les transferències bancàries i Bizum, a la recerca de donacions encobertes o ingressos no declarats.
La notària Maria Cristina Clemente Buendía adverteix: “Encara que Hisenda hagi matisat la seva postura, la normativa sobre l’Impost de Donacions i l’IRPF no ha canviat, i això és el que realment importa”. Per això, documentar bé qualsevol ajuda econòmica entre familiars o particulars és més important que mai.
Què controla Hisenda en els Bizum a partir de 2026?
Tot i que al principi es va generar alarma, Hisenda ha aclarit que el focus se centra principalment en autònoms, empresaris i professionals. Tanmateix, això no eximeix els particulars de possibles revisions si els moviments de diners mostren un patró repetitiu.
Segons explica Buendía, el que busca Hisenda amb el control de Bizum el 2026 no és tant la quantitat puntual de l’enviament (és igual si són 50 €, 100 € o 200 €), sinó la freqüència i el volum acumulat. És a dir:
- Envies cada mes 200 € al teu fill per al lloguer?
- Reps pagaments setmanals per donar classes particulars?
- El teu pare et fa una transferència cada mes “com a ajuda”?
Si no hi ha justificació o un contracte que doni suport a aquest moviment, es podria considerar una donació encoberta (amb obligació de tributar) o fins i tot un guany patrimonial no justificat, cosa que tindria conseqüències fiscals més greus.
No és un problema un Bizum puntual… però sí els pagaments periòdics
En el marc de Bizum i Hisenda 2026, el que es penalitza no és l’ús de l’eina, sinó el seu ús sistemàtic sense documentació adequada. Un pagament puntual per un sopar, un regal o una compra compartida no genera cap problema.
Però si existeix un flux constant i sense justificació (per exemple, pagar cada mes part de la hipoteca d’un familiar o ajudar econòmicament un fill), cal formalitzar-ho correctament. Això es pot fer mitjançant:
- Un document privat de préstec entre particulars
- Una donació notarial declarada
- Un contracte de prestació de serveis, si es tracta de pagaments per feines realitzades
La vigilància de Bizum per part d’Hisenda el 2026 posa de manifest que l’era digital exigeix també més control i responsabilitat en les finances personals. Segons la notària Maria Cristina Clemente Buendía, “documentar bé avui evita ensurts demà”. Per això, tot i que la tecnologia faciliti els pagaments, la clau és preveure’n les implicacions fiscals, especialment quan es tracta d’ajudes periòdiques entre familiars o ingressos no declarats.
- Els Mossos investiguen la mort del propietari de Mango “de forma encapsulada” per evitar filtracions
- Els botiguers acusen una peixateria de Collblanc d’'okupa
- Un mòbil a la sabata per copiar a l’examen de conduir: acaba denunciat a la Seu d’Urgell
- Ingressa a Brians 1 un funcionari de presons detingut per traficar amb droga a la feina
- Salut multa amb 6.000 euros un hospital de Barcelona per una cesària evitable «un divendres a la tarda»
- La mobilització frena el desnonament del bloc 8 de Manresa
- S'escapa després d'atropellar una dona i una nena a la carretera del Pont de Vilomara de Manresa
- L'alcalde Marc Aloy comenta el trasllat del sacerdot del Verb Encarnat que hi havia a Valldaura