Lloguer de 200 euros? L’últim “refugi” d’Espanya que resisteix un mercat que ja ha duplicat els preus

Compartir pis a Espanya ha deixat de ser una anècdota de l’etapa universitària per convertir-se en una estratègia de supervivència habitacional. El mercat ha assolit un màxim històric amb un preu mitjà de 521 euros mensuals, una xifra que amaga una realitat preocupant: en l’última dècada, el cost de llogar una habitació s’ha disparat un 97%, segons dades del darrer informe del portal Fotocasa.

Així, el que abans era una despesa assumible, avui suposa un esforç salarial enorme. Els preus han arribat a un sostre on, tot i que la demanda continua molt alta, les butxaques dels llogaters ja no suporten més increments.

Esclat a les ciutats mitjanes

Durant anys, el focus de la crisi del lloguer es va situar gairebé exclusivament a Madrid i Barcelona. Però el mapa de la tensió immobiliària ha canviat, tal com indiquen les estadístiques de l’estudi. Les darreres dades apunten a un fenomen cada cop més visible en ciutats tradicionalment més assequibles: mentre que a la ciutat de Barcelona el preu només va variar un 0,8% i a Madrid un 4,7%, altres localitats han viscut pujades que dupliquen o tripliquen aquests percentatges.

El cas més cridaner és el de Talavera de la Reina i Burgos (capital), que lideren els increments estatals amb una pujada del 26,3% en només un any. No són casos aïllats: municipis com Villaviciosa d'Odón (25,7%) o Pozuelo dd'Alarcón(19,6%) també mostren creixements destacats. Aquesta tendència suggereix que la pressió es desplaça cap a la perifèria i cap a ciutats mitjanes, on l’oferta també és incapaç d’absorbir la demanda de qui fuig dels preus prohibitius de les grans metròpolis.

L’oasi dels 200 euros en un desert de pujades

En aquest context de màxims històrics, trobar una habitació a un preu raonable sembla gairebé impossible. Tot i això, encara hi ha alguns “refugis” que resisteixen la tendència a l’alça. Alcoi (Comunitat Valenciana) és el municipi més econòmic d’Espanya per compartir habitatge, amb un preu mitjà de 234 euros al mes. És l’única localitat analitzada que es manté clarament per sota de la barrera dels 250 euros, convertint-se en una excepció dins del panorama estatal.

Per posar-ho en perspectiva, viure en una habitació a Alcoi costa gairebé tres vegades menys que a Sant Cugat del Vallès (722 euros) o que en districtes madrilenys com Chamartín (724 euros). Darrere d’Alcoi, ciutats com Jaén (261 euros) i Còrdova (282 euros) apareixen com les darreres opcions per a qui busca un lloguer que no s’empassi bona part del sou. ToTot i aixòfins i tot en aquests “oasis”, la tendència de fons és inquietant: el mercat estatal acumula una pujada del 62% només en els últims cinc anys.

Burjassot, a contracorrent del mercat

Tot i que en 50 de les 59 ciutats analitzades el preu ha pujat, l’estudi també detecta algunes anomalies. La més destacada és Burjassot, que ha registrat la caiguda més gran de preus a Espanya, amb un descens anual del -14,6%.

Aquesta baixada contrasta amb altres nou ciutats on els preus també han donat un petit respir, com Jaén (-4,1%) o Sevilla (-3,8%). Ara bé, els experts adverteixen que aquest estancament o lleu descens en punts concrets no s’ha d’interpretar com una millora real de l’accessibilitat, sinó més aviat com el símptoma d’un mercat que ha arribat al seu límit financer. El lloguer d’habitacions s’ha consolidat com l’única sortida per a qui no pot accedir a un habitatge sencer, mantenint els preus en nivells rècord i transformant el dret a l’habitatge en un luxe compartit.