L’avís de José Ramón López, assessor fiscal: “Aprèn a rescatar un pla de pensions o perdràs molts diners”

El pla de pensions és un dels instruments més utilitzats a Espanya per estalviar de cara a la jubilació, i molts treballadors el veuen com un avantatge fiscal immediat. Tanmateix, tal com adverteix José Ramón López, assessor fiscal i creador de contingut al seu canal de TikTok 'Tu Blog Fiscal', rescatar malament un pla de pensions et pot fer perdre molts diners.

Durant els anys de vida laboral, cada aportació al pla de pensions permet obtenir una deducció fiscal a la declaració de la renda. Això vol dir que el contribuent redueix la seva base imposable i, per tant, paga menys IRPF. A primer cop d’ull, sembla una inversió perfecta: estalvies avui i disposes dels diners més endavant. Però el que molts no saben —o no tenen en compte— és com tributen aquests fons un cop es rescaten. I aquí és on, segons José Ramón López, es pot “perdre molts calés”.

Rescatar el pla de pensions

L’assessor fiscal explica que, quan decideixes rescatar el teu pla de pensions, tot el que cobris tributa com a rendiment del treball, igual que una nòmina o una pensió pública. És a dir, aquests diners se sumen a la resta d’ingressos de l’any i et poden fer saltar de tram a l’IRPF. Si rescates una gran quantitat de cop, podries arribar a tributar fins a gairebé un 50% en alguns casos.

Per això, López insisteix que la manera de rescatar un pla de pensions és clau per no perdre una bona part dels estalvis en impostos. La seva recomanació és clara: fes-ho a poc a poc i de manera planificada, per no disparar els ingressos anuals ni pujar de tram. En lloc de rescatar-ho tot d’una vegada, és millor fer-ho en quantitats petites i compatibles amb la resta de rendes que percebis cada any. Així, et pots mantenir en trams impositius baixos i pagar menys IRPF.

L’expert també recorda que hi ha diferents modalitats per rescatar el pla de pensions: en forma de capital (tot de cop), en forma de renda (cobraments periòdics) o una combinació de totes dues. Tot i que l’opció de capital pot resultar temptadora —sobretot si es vol fer una inversió o pagar deutes—, fiscalment és la més perjudicial. En canvi, optar per una renda mensual o trimestral et permet repartir la tributació en diversos exercicis fiscals, cosa que redueix la pressió fiscal cada any.