Impost de Successions: així estalvies en heretar (sense errors ni mites)

Rebre una herència sol anar acompanyat de tràmits, terminis i dubtes jurídics que generen inquietud en moltes famílies. A la càrrega emocional per la pèrdua d’un ésser estimat s’hi suma la incertesa sobre els passos legals que cal seguir per poder disposar dels béns heretats. Entre totes les gestions, hi ha un nom que provoca una preocupació especial: l’Impost de Successions.

Durant anys s’ha estès la idea que heretar implica assumir un cost fiscal elevat i fins i tot inassumible en alguns casos, obligant els hereus a renunciar a l’herència per no poder pagar aquest impost. Tanmateix, experts en dret successori insisteixen que bona part d’aquests temors es basen en mites o en informació incompleta. L’impost existeix i és obligatori, però el seu impacte real depèn de la comunitat autònoma, del grau de parentiu i del valor dels béns rebuts.

Què és l’impost sobre Successions i Donacions

L’Impost sobre Successions i Donacions és, segons el BOE, el tribut que grava l’increment patrimonial que obté una persona en rebre béns o drets per herència, llegat o qualsevol altre títol successori. A Espanya, tots els hereus estan obligats a liquidar-lo per poder adjudicar-se formalment els béns. Aquesta exigència s’aplica amb independència d’on es trobin els béns o del lloc de residència del difunt, encara que la gestió i les bonificacions depenen en gran mesura de la normativa autonòmica.

Per poder disposar dels diners dipositats en comptes bancaris o inscriure un immoble heretat al Registre de la Propietat, és imprescindible acreditar que l’impost ha estat pagat o que s’està exempt. Les entitats financeres no permeten l’accés lliure als fons del difunt fins que es presenta la documentació corresponent. De fet, la llei estableix que els bancs poden ser responsables subsidiaris del pagament si permeten retirar diners sense que s’hagi complert l’obligació tributària.

Documentació

El procediment comença amb l’obtenció de diversos documents bàsics. Cal sol·licitar el certificat de defunció, el certificat del Registre d’Actes d’Última Voluntat i una còpia autoritzada del testament més recent. Si no hi ha testament, caldrà tramitar la declaració d’hereus abintestat davant de notari. Un cop reunida aquesta documentació, el pas següent és formalitzar l’escriptura d’adjudicació i partició de l’herència i presentar l’autoliquidació de l’impost davant l’Agència Tributària o davant la conselleria d’Hisenda de la comunitat autònoma competent.

Què passa si no tens diners per pagar l’impost de Successions?

Un dels dubtes més freqüents és què passa si els hereus no disposen de liquiditat suficient per pagar l’impost. La normativa permet utilitzar els mateixos diners de l’herència per afrontar el pagament. Per fer-ho, n’hi ha prou amb presentar la sol·licitud davant l’entitat bancària, que emetrà un xec nominatiu a favor de l’administració tributària corresponent amb càrrec als fons del difunt.

Com assenyala la notària María Cristina Clemente Buendía, no és necessari incloure clàusules especials al testament per habilitar aquest mecanisme: la llei ja preveu aquesta possibilitat, sempre que s’acrediti la condició d’hereu i hi hagi saldo suficient al compte.

Un altre dels temors habituals és l’anomenada “plusvàlua del mort”, una expressió popular que indueix a error. En realitat, l’increment de valor que hagi experimentat un bé durant la vida del difunt no genera tributació a l’IRPF de l’hereu en el moment de l’adjudicació. Aquest impost es va eliminar fa dècades. L’hereu només tributarà en el futur si decideix vendre el bé i obté un guany patrimonial.