Renda 2025: 5 claus poc conegudes que et poden ajudar a pagar menys a Hisenda

La declaració renda no només es decideix amb el sou i les retencions. Abans d’enviar l’esborrany, convé revisar bé quines deduccions i opcions fiscals tens al teu abast, perquè n’hi ha algunes de poc conegudes que poden rebaixar la factura final si compleixes els requisits. La campanya de la renda del 2025 (sobre l'IRPF corresponent als ingressos de l'any passat) arrencarà per internet el 8 d’abril i s’allargarà fins al 30 de juny, de manera que aquestes setmanes són el millor moment per revisar amb calma l’esborrany i comprovar si hi ha alguna casella que et pot fer estalviar diners.

El primer que cal tenir clar és que no tot el que rebaixa la factura fiscal és una “despesa desgravable” en sentit estricte. A la renda també hi intervenen modalitats de tributació, deduccions estatals i deduccions autonòmiques, i això fa que moltes famílies passin per alt opcions perfectament legals que poden alleugerir el resultat final. En el cas de Catalunya, a més, hi ha avantatges específics que no existeixen igual a tot l’Estat.

1. La declaració conjunta pot ajudar-te, però no és per a tothom

Una de les confusions més habituals és pensar que qualsevol parella pot presentar la declaració conjunta. No és així. L’Agència Tributària limita aquesta opció a la unitat familiar: matrimonis no separats legalment amb fills menors o incapacitats, o bé un progenitor amb els fills. En les parelles de fet sense matrimoni, només un dels membres pot formar unitat familiar amb els fills i l’altre ha de declarar individualment. A més, la tributació conjunta incorpora una reducció de 3.400 euros anuals en el cas dels matrimonis i de 2.150 euros en determinades unitats monoparentals, de manera que val la pena comparar els dos resultats abans d’acceptar l’esborrany.

2. La deducció per maternitat continua sent una de les més potents

Si tens fills menors de tres anys, aquesta és una de les primeres caselles que convé revisar. L’AEAT estableix una deducció per maternitat amb un import màxim de 1.200 euros anuals per cada fill, i també preveu un increment addicional per despeses de guarderia o centres d’educació infantil autoritzats. El benefici s’adreça, entre altres casos, a dones que en el moment del naixement cobrin prestació d’atur o estiguin donades d’alta a la Seguretat Social o mutualitat, i també es pot aplicar en alguns supòsits específics com famílies amb dos progenitors del mateix sexe o quan la guarda exclusiva correspon al pare o tutor.

3. El lloguer de l’habitatge habitual encara pot desgravar a Catalunya

Aquest és un dels punts que més gent passa per alt perquè sovint es barreja la normativa estatal amb l’autonòmica. A Catalunya es pot deduir el 10% del que s’ha pagat pel lloguer de l’habitatge habitual si es compleixen determinats requisits, amb un límit general de 300 euros anuals o de 600 euros en tributació conjunta. També hi ha un límit de 600 euros per a famílies nombroses i monoparentals. Entre els col·lectius que hi poden tenir dret hi ha els menors de 32 anys, les persones que hagin estat a l’atur 183 dies o més durant l’exercici, les que tinguin una discapacitat igual o superior al 65% o les persones vídues de 65 anys o més.

Aquesta deducció, a més, no és automàtica: per aplicar-la cal que la suma de la base imposable general i de l’estalvi, descomptat el mínim personal i familiar, no superi els 20.000 euros en declaració individual o els 30.000 en conjunta, i que el lloguer pagat excedeixi el 10% dels rendiments nets del contribuent. En altres paraules, és una ajuda real, però només per a perfils molt concrets.

4. El naixement o adopció d’un fill també té deducció autonòmica a Catalunya

Una altra casella poc visible és la deducció catalana pel naixement o adopció d’un fill o una filla. Els contribuents residents a Catalunya poden aplicar 150 euros en declaració individual per cada progenitor, 300 euros si fan la declaració conjunta i 300 euros en el cas del progenitor d’una família monoparental. És un import modest comparat amb altres beneficis fiscals, però és dels que sovint es queden pel camí quan l’esborrany no s’ha revisat amb prou detall.

5. A Catalunya hi ha una deducció específica per haver de declarar per tenir més d’un pagador

És probablement una de les més desconegudes. El manual de l’Agència Tributària recull una deducció autonòmica per als contribuents que estiguin obligats a presentar la renda exclusivament perquè han tingut més d’un pagador i perceben rendiments del treball d’entre 15.876 i 22.000 euros, sempre que del segon i restants pagadors s’hagin cobrat més de 1.500 euros. L’import de la deducció és la diferència positiva entre la quota íntegra autonòmica i la quota íntegra estatal. És una fórmula tècnica, sí, però precisament per això molta gent no sap que existeix.

Amb tot, la millor estratègia abans de confirmar la declaració és mirar l’esborrany amb ulls crítics i comprovar si hi ha canvis familiars, fills nascuts o adoptats, situacions de monoparentalitat, lloguer o més d’un pagador. La renda no s’acaba en el primer resultat que mostra l’Agència Tributària, i una revisió a temps pot evitar que deixis diners a la taula.