Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

L'ofici de paleta topa amb un mur: falten mans, sobren dificultats i el sector envelleix

El sector de la construcció arrossega manca de relleu generacional, problemes per trobar personal i una pressió creixent sobre els autònoms i les petites empreses

El sector de la construcció està tocat

El sector de la construcció està tocat / pvproductions

L'ofici de paleta viu un moment delicat. El sector de la construcció continua sent essencial, però cada vegada té més dificultats per trobar treballadors i per garantir un relleu generacional estable. Una de les dades que millor expliquen aquesta realitat és que més de la meitat dels professionals del sector ja superen els 45 anys, fet que evidencia un envelliment progressiu de la mà d’obra. Al darrere hi ha diversos factors: la manca d’interès dels joves, una imatge distorsionada de l’ofici, la duresa del dia a dia a l’obra i unes expectatives laborals que sovint xoquen amb la realitat del sector. Tot plegat dibuixa un escenari en què costa captar nous perfils i consolidar equips. En aquest context, molts professionals alerten que el problema no és només present, sinó també de futur, perquè sense nous treballadors l'ofici de i altres oficis de la construcció poden quedar encara més tensionats en els pròxims anys.

Eduardo Roldán, el retrat d’un ofici que s’ha fet a base d’esforç

El cas d’Eduardo Roldán serveix per entendre de prop aquesta situació. Va començar ajudant el seu pare a l’obra i acumula més de 30 anys d’experiència en el sector. Amb només 16 anys ja havia impulsat una empresa familiar que encara avui continua activa, i al llarg del temps va passar de tenir una estructura mínima, amb el seu pare i el seu germà gran, a arribar a superar la vintena de treballadors. Des de la seva experiència com a autònom, defensa que tirar endavant una empresa en aquest àmbit obliga a saber fer una mica de tot: des de feines de lampisteria fins a tasques de fusteria o pintura, perquè sovint la supervivència del negoci depèn de la capacitat d’adaptació. Roldán també posa el focus en un altre problema habitual: els pressupostos d’obra. Considera que s’haurien de cobrar, perquè elaborar-los implica temps, valoració tècnica i dedicació, però massa sovint es fan gratis i sense cap garantia que la feina acabi sent per a qui l’ha preparada. Per això planteja una fórmula clara: cobrar-los i descomptar-ne després l’import si el client accepta l’encàrrec.

Els joves, el gran buit del sector

Roldán també és molt clar quan parla dels joves i del relleu dins la construcció. Segons denuncia, costa trobar gent disposada a entrar a l’ofici, i part dels qui s’hi acosten ho fan amb expectatives salarials elevades sense haver passat encara ni un període de prova ni haver après realment la feina. A més, creu que les xarxes socials han contribuït a vendre una imatge massa amable sobre,es feines de paleta, allunyada de la duresa real que implica treballar cada dia a peu d’obra. Aquesta combinació entre manca de vocacions, desconeixement de l’ofici i envelliment de la plantilla explica bona part dels problemes actuals del sector. Entre les mesures que posa sobre la taula, Roldán defensa fins i tot rebaixar l’edat de jubilació per fer més atractiva una professió físicament exigent. La seva visió resumeix bé el malestar d’una part del sector: l'ofici de paleta continua tenint feina i pes econòmic, però també acumula tensions estructurals que fa temps que reclamen solucions.

Tracking Pixel Contents