La notària Maria Cristina Clemente alerta dels problemes fiscals que pots tenir si vius en el pis que els teus pares t'han deixat sense pagar lloguer

Accedir a un habitatge digne s’ha convertit en una cursa d’obstacles per a molts joves —i també per a no tan joves— atrapats entre lloguers elevats, sous ajustats i una emancipació cada cop més tardana. El Consell de la Joventut d’Espanya situava en només el 15,2% la joventut que viu fora de la llar familiar i assenyalava precisament l’accés a un habitatge digne com la principal barrera.

En aquest context, la notària Maria Cristina Clemente Buendía ha volgut posar ordre en una confusió molt estesa: viure gratis amb els pares al seu habitatge habitual no es considera, en principi, una donació. Segons la seva explicació, quan el fill conviu amb els progenitors a la casa on aquests resideixen habitualment, som davant d’una situació de convivència familiar ordinària, sense fet imposable ni conseqüències fiscals específiques.

Viure amb els pares no és, per si sol, una donació

El missatge clau és aquest: compartir sostre amb els pares a la residència familiar no obliga a liquidar cap impost pel simple fet d’estar-hi vivint. No hi ha transmissió patrimonial en el sentit clàssic, ni tampoc una operació que, per defecte, Hisenda hagi de tractar com una donació.

La diferència arriba amb la segona residència

El panorama canvia quan els pares cedeixen gratis a un fill l’ús d’una segona residència. Aquí entra en joc la figura jurídica del comodat, és a dir, la cessió gratuïta de l’ús d’un bé sense contraprestació econòmica. La Direcció General de Tributs, en la consulta vinculant V2527-17, va considerar que aquesta cessió gratuïta d’un immoble urbà encaixa en l’Impost sobre Donacions, perquè el beneficiari obté un increment patrimonial a títol lucratiu; alhora, va concloure que no calia pagar ITP ni AJD si l’escriptura no s’inscrivia al Registre.

Això vol dir que no n’hi ha prou amb pensar que “com que no hi ha lloguer, no passa res”. Si la cessió gratuïta afecta una altra casa diferent de la residència habitual dels pares, el criteri fiscal pot ser un altre. En aquests casos, la valoració del dret d’ús i l’aplicació de reduccions o bonificacions per parentiu passen a ser rellevants.

Què ha de saber la família per evitar problemes amb Hisenda

Per evitar conflictes amb l’Administració, el més prudent és distingir molt bé entre convivència familiar i cessió gratuïta d’un immoble. Si es tracta d’una segona residència, convé deixar constància del comodat i regularitzar la situació fiscal segons el cas, ja que l’Agència Tributària manté activa la via d’autoliquidació de l’Impost sobre Successions i Donacions per a adquisicions “inter vivos”.

També cal tenir present que, per al pare o la mare propietaris de l’immoble cedit gratuïtament, no s’han de declarar rendiments del capital immobiliari per aquesta cessió, però sí la corresponent imputació de rendes immobiliàries, que amb caràcter general es calcula sobre el 2% del valor cadastral, o l’1,1% en els supòsits previstos per la norma.

En resum, el que explica Maria Cristina Clemente no és que Hisenda vulgui gravar la convivència familiar, sinó que no totes les cessions d’habitatge són iguals. Viure amb els pares a casa seva continua sent una situació ordinària i sense peatge fiscal específic; cedir gratis un altre habitatge, en canvi, pot obrir una porta tributària que moltes famílies desconeixen fins que arriben les preguntes d’Hisenda. Conèixer aquesta diferència és, avui, gairebé tan important com tenir les claus del pis.