Juanma Lorente, advocat laboralista: “Si l’empresa t’ha tolerat els retards, després no ho té tan fàcil per acomiadar-te”

Arribes tard sovint, ningú et diu res durant mesos o anys i, de cop, l’empresa et comunica que et vol acomiadar per impuntualitat. És legal? Segons explica l’advocat laboralista Juanma Lorente, la resposta no és tan simple com sembla. En dret laboral, la manera com ha actuat l’empresa fins aquell moment és clau. Si ha permès reiteradament petits retards a la feina —de cinc, deu o quinze minuts— sense advertiments ni sancions, es pot entendre que hi ha hagut una tolerància empresarial. I això complica que, més endavant, l’empresa pugui justificar un acomiadament disciplinari només per aquesta causa. Lorente ho resumeix així: “Com més vegades arribis tard a la feina, més difícil serà per a l’empresa acomiadar-te”. El motiu és que els tribunals solen valorar si hi ha hagut coherència: no es pot passar anys fent els ulls grossos i, de cop, canviar les regles del joc sense més ni més.

Quan arribar tard pot acabar en acomiadament...

Ara bé, això no vol dir que arribar tard surti gratis ni que sigui una bona estratègia. Si comences en una empresa i des del principi t’avisen que la puntualitat laboral és obligatòria, o si davant dels primers incompliments t’imposen sancions lleus, advertiments o suspensions de feina i sou, l’escenari canvia completament. En aquest cas, l’empresa sí que construeix un historial de resposta davant la conducta del treballador, i si els retards continuen, té més opcions que un acomiadament sigui considerat procedent. Per això, la qüestió no és si “val més arribar tard sempre que només alguna vegada”, sinó si l’empresa ho ha consentit o ho ha corregit des del primer moment. Si hi ha tolerància empresarial, l’acomiadament pot ser declarat improcedent i obligar l’empresa a indemnitzar el treballador amb 33 dies per any treballat, amb un màxim de 24 mensualitats. En canvi, si l’empresa ha actuat amb constància i proporcionalitat, la defensa del treballador es debilita. En resum: la impuntualitat continua sent un risc per a l’empleat, però la falta de reacció de l’empresa també li pot sortir cara.