Javi Linares, expert en finances: per què arribar als 30 amb un any de sou estalviat s’ha convertit en un luxe

Estalviar s’ha convertit per a moltes famílies en una carrera costa amunt. Els sous baixos, la inestabilitat laboral, el preu de l’habitatge, l’encariment de l’alimentació, dels subministraments i de la vida quotidiana fan que, a final de mes, a molta gent li quedi molt poc marge. Per això la pregunta és inevitable: el problema és que no sabem gestionar bé els diners o que el context ho posa cada vegada més difícil? La resposta, en realitat, és una barreja de totes dues coses, tot i que el pes principal recau en una realitat econòmica que ofega moltes llars. Quan els ingressos no creixen al ritme del cost de vida, estalviar no depèn només de la disciplina personal. També depèn del mercat laboral, de les polítiques salarials i d’un model econòmic que, sovint, deixa poc espai per guardar diners sense renunciar a massa coses.

En aquest context, l’expert en finances Javi Linares recupera una regla senzilla per saber si una persona va ben encaminada: tenir un any de sou estalviat als 30 anys, tres als 40 i fins a deu en arribar a la jubilació. La referència parteix d’un estudi de Fidelity Investments i, segons l’expert, no s’ha d’entendre com un dogma, sinó com una guia útil per mesurar la salut financera. Amb un sou de 2.000 euros al mes, això voldria dir arribar als 30 amb 24.000 euros estalviats. El problema és que, per a una gran part de la població, aquesta fita avui queda molt lluny. Linares adverteix que no n’hi ha prou amb deixar els diners quiets al banc, perquè la inflació se’n menja el valor amb el pas del temps. El que recomana és combinar estalvi i inversió, i aprofitar el potencial de l’interès compost perquè els diners generin nous rendiments.

Què recomana Javi Linares per començar a estalviar de debò

El missatge de l’expert és clar: començar aviat, encara que sigui amb poc, pot marcar una diferència enorme amb els anys. La seva proposta implica fixar un percentatge mensual per a estalvi i inversió, automatitzar-lo tan bon punt arriba la nòmina i evitar que tot quedi a la improvisació de final de mes. També insisteix que cal revisar despeses fixes, detectar subscripcions o compres innecessàries i assumir que l’objectiu no és només guardar diners, sinó fer-los créixer per sobre de la inflació. Això no elimina els problemes estructurals, però sí que ajuda a construir un coixí financer. En resum, no tot és culpa d’una mala organització personal, però tampoc n’hi ha prou a lamentar-se dels preus alts i dels sous baixos: segons Linares, la clau és prendre consciència, planificar i fer passos petits però constants per no arribar sempre amb l’aigua al coll.