Les hores extres impagades disparen la precarietat laboral: milers de treballadors perden temps i diners cada setmana.

El problema de les hores extres no pagades ja no és una excepció, sinó una pràctica que els sindicats presenten com un abús enquistat. CCOO denuncia que el 47% de les persones que van fer hores extres el 2025 no van cobrar res ni les van recuperar amb descans, i calcula que cada treballador afectat va regalar una mitjana de 5,6 hores setmanals, l’equivalent a 141 euros cada setmana i 7.355 euros l’any entre salari i cotització a la Seguretat Social. El sindicat sosté que això és “abús estructural” i reclama reforçar el registre horari perquè moltes empreses continuen allargant jornades per necessitat productiva, per pressió interna o per cultura laboral, sovint sense deixar rastre clar de les hores reals treballades.

Què diu la llei sobre les hores extres

L’Estatut dels Treballadors defineix com a hores extraordinàries les que superen la durada màxima de la jornada ordinària. La norma estableix dues vies de compensació: pagar-les o retornar-les amb temps equivalent de descans retribuït. El preu, a més, no pot ser mai inferior al valor de l’hora ordinària. I si no hi ha pacte en conveni o contracte, la regla general és clara: aquestes hores s’han de compensar amb descans dins dels quatre mesos següents. La llei també fixa que, en principi, no es poden superar les 80 hores extres l’any, tot i que queden fora d’aquest còmput les compensades amb descans dins d’aquests quatre mesos i les fetes per prevenir o reparar sinistres o danys extraordinaris i urgents.

Això vol dir que el treballador no sempre pot escollir lliurement entre diners o descans. Aquesta decisió depèn abans de tot del que digui el conveni col·lectiu o el contracte individual. Si no hi diu res, preval el descans. Tampoc no és cert que les hores extres siguin sempre obligatòries: l’Estatut dels Treballadors diu que, com a regla general, són voluntàries, excepte si s’han pactat en conveni o contracte, o si es tracta de situacions urgents i extraordinàries. La jornada, a més, s’ha de registrar dia a dia, totalitzar-se en el període de pagament i lliurar-se’n una còpia al treballador; els registres s’han de conservar durant quatre anys i han d’estar a disposició de la plantilla, dels representants i de la Inspecció de Treball.

Les dades i què podem fer com a treballadors

Les dades territorials mostren que el fenomen es concentra sobretot a Madrid amb 582.000 hores extres no pagades setmanals, Catalunya amb 495.000, Comunitat Valenciana amb 290.000, Andalusia amb 244.000, País Basc amb 139.000 i Galícia amb 122.000. Per volum de treballadors afectats, Madrid encapçala també el rànquing amb 107.000, seguida de Catalunya amb 91.000 i la Comunitat Valenciana amb 53.000. CCOO insisteix que aquest forat no perjudica només la nòmina del treballador: també retalla ingressos a la Seguretat Social i a Hisenda.

Davant aquesta indefensió, el primer és guardar proves: calendaris, correus, missatges, fitxatges, quadrants i nòmines. El segon, demanar o conservar el resum del registre horari, perquè és una obligació legal de l’empresa. I el tercer, si no hi ha correcció, acudir al comitè d’empresa, al sindicat o presentar denúncia davant la Inspecció de Treball i Seguretat Social, que té un canal específic per comunicar incompliments en matèria de jornada, hores extraordinàries i vacances. En paral·lel, CCOO sosté que cal endurir el sistema de control i critica el retard en la nova regulació del registre horari, mentre el Govern va enviar al Congrés el projecte de llei per reforçar el control de jornada i el dret a la desconnexió.