Les monges no són funcionàries: així cotitzen, es jubilen i tributen a Espanya

La realitat laboral de moltes monges i altres membres de congregacions religioses s’allunya força de la imatge que sovint se’n té. No són funcionàries, ni tampoc cotitzen com una treballadora assalariada ordinària, sinó que, des de 1982, els religiosos de l’Església catòlica estan integrats al Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA). El text legal justifica aquest encaix perquè el treball en comunitat, diu el Reial decret, «ofereix una sèrie de trets comuns amb el treball per compte propi que fan determinades persones en empreses, cooperatives o col·lectives, i que en determina la inclusió en el Règim Especial de Treballadors Autònoms». La norma també remarca que aquesta incorporació va ser «una aspiració constant d’aquest col·lectiu, expressada a través de les reiterades peticions efectuades en aquest sentit per les Conferències Espanyoles de religiosos i religioses». En aquest règim hi entren «els religiosos i religioses de l’Església catòlica que siguin espanyols, majors de divuit anys i membres de monestirs, ordres, congregacions, instituts i societats de vida comuna», sempre que constin al Registre d’Entitats Religioses del Ministeri de Justícia.

Com cotitzen, com es jubilen i què passa amb la renda

Aquest règim especial té particularitats. Les religioses afiliades al RETA no cotitzen pel sistema d’ingressos reals, sinó per la base mínima obligatòria vigent, i sovint és la mateixa comunitat qui assumeix aquestes quotes, perquè moltes no perceben ingressos personals o bé els diners que generen reverteixen a la congregació. Això condiciona també la seva jubilació, que queda vinculada a aquesta cotització com a autònomes i no a un règim general d’assalariades. Queden excloses d’aquest encaix, però, les religioses que treballen per a una entitat aliena a la comunitat —per exemple, una germana que fa de professora i cotitza com a assalariada—, i també les que dirigeixen serveis propis de la congregació, com una fleca, cas en què són autònomes a tots els efectes. Pel que fa a la renda, moltes religioses no tenen ingressos individuals equiparables als d’un autònom convencional, fet que marca la seva situació tributària. A banda, els clergues diocesans que no pertanyen a ordes religiosos cotitzen d’una altra manera: ho fan pel salari mínim interprofessional, d’acord amb el Reial decret 2398/1977, tal com recorda la Conferència Episcopal Espanyola.