Les petites despeses que et poden fer perdre fins a 5.000 euros l’any sense adonar-te’n
El malbaratament de menjar, aigua i electricitat passa factura
Els petits detalls marquen la diferència / freepik
L’estalvi no sempre depèn de grans decisions. Sovint, els diners s’escapen per petits gestos quotidians que passen desapercebuts: una compra en línia innecessària, un cafè cada dia, menjar que acaba a les escombraries, llums encesos o aparells connectats sense ús. Són les anomenades despeses formiga, una suma de petits imports que, a final de mes i sobretot a final d’any, poden tenir un impacte important en la butxaca.
La plataforma alemanya Raisin, especialitzada en eines d’estalvi, sosté que els espanyols poden arribar a estalviar fins a 5.000 euros l’any si eviten alguns malbarataments habituals. Per assolir aquesta xifra, segons l’empresa, caldria estalviar 416 euros al mes. El primer pas, defensa, és ordenar les finances: calcular les despeses fixes i variables, separar les imprescindibles de les prescindibles i fixar un pressupost mensual realista.
Les despeses formiga que buiden la butxaca
Raisin defineix aquest tipus de despesa amb una frase molt clara: «Les despeses formiga són els desemborsaments de poca quantia que fas de manera automàtica i gairebé inconscient, per la qual cosa són difícils de recordar». I afegeix: «Tanmateix, si les sumes, obtindràs com a resultat una quantitat important de diners que redueix la teva capacitat d’estalvi».
Entre els exemples més habituals hi ha les compres en línia fetes per impuls, que moltes vegades no responen a una necessitat real, sinó a un hàbit o a una forma d’entreteniment. També hi entren algunes despeses d’alimentació, com el cafè diari fora de casa, els sopars a domicili o els snacks comprats sense pensar. A més, les comissions bancàries per targetes o manteniment poden anar reduint el saldo mes a mes sense que el consumidor hi pari prou atenció.
Un altre forat important és el malbaratament alimentari. Segons l’últim informe del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació informa que a Espanya es van desaprofitar el 2024 fins a 1.125,23 milions de quilos o litres d’aliments i begudes. Això equival a 24,38 quilos o litres per persona i representa uns 250 euros anuals.
L’aigua embotellada és un altre exemple de despesa que moltes famílies assumeixen com a normal. Segons Report Linker, Espanya va ser el 2023 el segon país del mercat amb més consum d’aigua embotellada, amb 197 litres per capita. Aquesta xifra es tradueix en una despesa estimada d’uns 300 euros per persona, tot i que en molts casos es podria substituir per aigua de l’aixeta amb algun sistema de filtratge.
Per què comprem tanta aigua embotellada? / arxiu
La factura de la llum també amaga despeses invisibles. L’Institut per a la Diversificació i l’Estalvi de l’Energia (IDAE) recomana no superar els 21 °C amb la calefacció i no posar l’aire condicionat per sota dels 26 °C. També aconsella aprofitar al màxim la llum natural, apagar els llums de les zones ja il·luminades i no deixar-ne d’encesos en habitacions buides.
Un petit canvi que pot marcar la diferència és substituir les bombetes incandescents i halògenes per tecnologia LED. Segons l’IDAE, aquestes bombetes fan servir una potència deu vegades menor que les incandescents i tenen una vida útil deu vegades més llarga, amb un estalvi de més del 80% de l’energia.
Finalment, hi ha el conegut com a consum fantasma: aparells connectats encara que no s’estiguin utilitzant, com carregadors de mòbil, televisors, ordinadors o altres dispositius en espera. L’IDAE calcula que aquest consum representa entre el 7% i l’11% del consum anual, amb un cost mitjà de 67 euros per habitatge. Són diners que marxen sense soroll, però que demostren que els petits detalls poden tenir un pes decisiu en l’economia domèstica.
