El consell d’un advocat si et fan fora: signa sempre «no conforme»

Els acomiadaments són molt més habituals del que sembla. Segons l’estadística oficial del Ministeri de Treball i Economia Social, el 2024 es van registrar 643.681 acomiadaments amb cost indemnitzat i 628.656 treballadors afectats, un 6% més que l’any anterior. L’advocat laboralista Juanma Lorente eleva encara més la magnitud del problema i assegura que el 2025 hi va haver a Espanya més de 900.000 acomiadaments.

El problema, segons els laboralistes, és que molts treballadors reben una carta d’acomiadament presentada per l’empresa com si tot fos correcte, però això no vol dir que l’acomiadament sigui realment procedent. En termes legals, l’empresa pot justificar el cessament per causes disciplinàries, objectives, econòmiques, organitzatives o productives, però la qualificació definitiva —procedent, improcedent o nul— només arriba si el treballador reclama i hi ha conciliació o resolució judicial. El BOE, a través de l’Estatut dels Treballadors, fixa que l’acomiadament disciplinari s’ha de comunicar per escrit, amb els fets que el motiven i la data d’efecte.

En un acomiadament objectiu, la llei exigeix una comunicació escrita amb la causa, una indemnització de 20 dies per any treballat, amb un màxim de 12 mensualitats, i un preavís de 15 dies, excepte en supòsits concrets. Si l’acomiadament acaba sent declarat improcedent, l’empresa pot optar entre readmetre el treballador o pagar una indemnització de 33 dies de salari per any de servei, amb un màxim de 24 mensualitats.

Què aconsella Juanma Lorente si et comuniquen l’acomiadament

Juanma Lorente insisteix que el moment de signar és clau. El seu avís és directe: «Fírmalo todo como no conforme». Segons explica, hi ha treballadors que creuen que estan signant una carta d’acomiadament i en realitat poden estar acceptant una baixa voluntària, una liquidació tancada o un document que després dificulta qualsevol reclamació. Per això recomana no deixar-se arrossegar pels nervis ni per la pressió de l’empresa.

Els seus consells principals són aquests:

• Signa sempre com a “no conforme” qualsevol document que et presenti l’empresa si no tens clar què implica.
• Demana còpia de tot: carta d’acomiadament, liquidació, quitança i qualsevol comunicació escrita.
• No signis una baixa voluntària si l’empresa és qui vol prescindir de tu.
• Grava la conversa si hi participes: segons recorda Lorente, pot servir com a prova en un conflicte laboral.
• No deixis passar el termini: el treballador té 20 dies hàbils per impugnar l’acomiadament.
• Consulta un advocat laboralista o un sindicat abans d’acceptar cap acord si tens dubtes.
• Revisa si la indemnització és correcta, sobretot si l’empresa presenta l’acomiadament com a objectiu o disciplinari.

El termini és un dels punts més perillosos. L’Estatut dels Treballadors estableix que l’acció contra l’acomiadament caduca als 20 dies hàbils des que s’ha produït, i que aquest termini queda interromput si es presenta la sol·licitud de conciliació davant l’òrgan públic competent. Si el treballador no actua dins d’aquest marge, pot perdre la possibilitat de reclamar encara que l’acomiadament fos discutible.

La recomanació final és senzilla: davant d’un acomiadament improcedent o d’un acomiadament que no convenç, no s’ha de discutir a porta tancada ni signar amb presses. Cal deixar constància del desacord, conservar tota la documentació i moure’s ràpid. En aquests casos, una frase escrita a temps —“no conforme”— pot marcar la diferència entre reclamar el que correspon o quedar-se sense opcions.