Pares que desapareixen: la llei pot obligar-los a reconèixer els fills

Els casos de pares que no reconeixen els seus fills no són anecdòtics, però tampoc hi ha una xifra pública que permeti saber exactament quants homes es desentenen de la seva paternitat a Espanya. Les estadístiques judicials recullen procediments i activitat dels jutjats, però no sempre permeten traduir aquestes dades en una fotografia exacta del nombre de pares que no es volen fer càrrec dels fills. El que sí que és clar és que els conflictes de filiació, paternitat i reconeixement legal continuen arribant als tribunals. El mateix CGPJ manté una base estadística judicial amb dades detallades per procediments i òrgans judicials.

Es pot reclamar la paternitat?

Sí. La paternitat es pot reclamar, però no com un simple tràmit administratiu. Segons explica Laura Lobo, advocada especialista en dret de família i divorcis, cal iniciar un procediment judicial amb advocat i procurador. Aquest procés pot servir per reclamar que un home sigui reconegut legalment com a pare d’un menor quan no ho ha fet voluntàriament o quan ni tan sols constava formalment aquesta relació.

Lobo detalla que les situacions poden ser molt diferents. Pot passar que neixi un nen i el pare se’n desentengui, però també que un home no hagi sabut durant anys que tenia un fill. En tots dos casos, la llei preveu vies per aclarir la filiació i protegir els drets del menor: la identitat, els cognoms, les pensions d’aliments i, també, els drets successoris.

Com funciona el procediment?

La reclamació comença amb una demanda de paternitat. La pot impulsar la mare, el presumpte pare o el mateix fill quan arriba a la majoria d’edat. En aquest punt, el jutjat no parteix d’una simple sospita: cal aportar indicis que justifiquin obrir el procediment. Poden ser missatges de WhatsApp, correus electrònics, cartes, fotografies, testimonis o altres proves que acreditin que va existir una relació entre els progenitors.

Després, el jutge pot acordar proves biològiques, especialment la prova d’ADN, que acostuma a ser decisiva. Ara bé, un presumpte pare no pot bloquejar el procés només negant-se a fer-se la prova. L’article 767 de la llei d'enjudiciament civil estableix que la negativa injustificada a sotmetre’s a una prova biològica pot permetre al tribunal declarar la filiació reclamada, sempre que hi hagi altres indicis suficients.

Què passa si el jutge reconeix la filiació?

Si el jutjat declara la paternitat, la resolució s’inscriu al Registre Civil. A partir d’aquí, el reconeixement deixa de ser només una qüestió emocional i passa a tenir efectes legals directes. El fill pot tenir dret als cognoms corresponents, a una pensió d’aliments i als drets hereditaris que li pertoquin.

La idea central que subratlla Laura Lobo és clara: un pare pot negar-se voluntàriament a reconèixer un fill, però aquesta negativa no té l’última paraula. Si hi ha indicis, proves i un procediment judicial, la llei pot acabar imposant el reconeixement de la filiació paterna. Perquè el que es protegeix, per sobre del conflicte entre adults, és el dret del menor a saber qui és i a no quedar desprotegit.