Alerta amb la jubilació anticipada: pots perdre una quarta part de la pensió encara que hagis cotitzat 40 anys

Treballar tota una vida ja no garanteix cobrar el 100% de la pensió si la sortida del mercat laboral arriba abans de l’edat legal. El cas de Francisco Javier, un pensionista amb 42 anys cotitzats que assegura haver perdut un 26% de la pensió per haver-se jubilat abans d’hora, torna a posar el focus en una realitat incòmoda: la jubilació anticipada pot comportar retallades importants i permanents.

A Espanya, el sistema actual marca una edat ordinària de jubilació que depèn dels anys cotitzats. El 2026, es pot accedir a la jubilació ordinària als 65 anys si s’han cotitzat almenys 38 anys i 3 mesos. Si no s’arriba a aquest període, cal esperar fins als 66 anys i 10 mesos. A partir del 2027, el llindar pujarà fins als 38 anys i 6 mesos cotitzats o, en cas contrari, l’edat ordinària serà de 67 anys.

No és el mateix prejubilar-se que jubilar-se anticipadament

Aquí és on cal no confondre conceptes. La prejubilació no és exactament una pensió de jubilació de la Seguretat Social. Normalment, és un acord entre empresa i treballador perquè aquest deixi de treballar abans de l’edat legal, sovint amb una compensació o una renda pactada fins que pugui accedir a la jubilació real. En canvi, la jubilació anticipada sí que implica començar a cobrar una pensió pública abans de l’edat ordinària, però amb penalitzacions.

Per això, quan una empresa o una situació laboral empeny algú a sortir abans del mercat de treball, cal mirar molt bé què s’està signant. No és el mateix cobrar una renda de transició que sol·licitar ja la pensió de jubilació. I tampoc és el mateix una jubilació anticipada voluntària que una d’involuntària, derivada d’un acomiadament o d’una pèrdua de feina.

El parany dels coeficients reductors

El gran problema són els coeficients reductors, és a dir, els percentatges que la Seguretat Social aplica quan una persona avança la jubilació. Aquests coeficients depenen dels mesos que s’avança la retirada i dels anys cotitzats, però tenen una conseqüència clau: la retallada no és temporal, sinó que afecta la pensió de manera permanent.

La mateixa Seguretat Social recull reduccions vinculades als anys complets de cotització en determinats supòsits de jubilació anticipada, amb percentatges que baixen a mesura que augmenta la carrera laboral, però que continuen penalitzant la sortida abans d’hora. En la jubilació anticipada voluntària, les reduccions poden anar del 2,81% al 21%, segons els mesos d’avançament i el període cotitzat.

El cas de Francisco Javier: 42 anys treballats i un 26% menys

Francisco Javier havia acumulat 42 anys de cotització. Tot i aquesta trajectòria, una crisi econòmica el va deixar sense feina en una edat en què trobar una nova oportunitat laboral és molt més difícil. Sense marge real per reincorporar-se al mercat, va acabar demanant la jubilació anticipada.

El resultat va ser un cop dur: segons el seu testimoni, la seva pensió es va reduir un 26%. És a dir, després de més de quatre dècades treballant, no va cobrar la prestació completa que esperava. El seu cas evidencia una de les crítiques més repetides al sistema: haver cotitzat molts anys no sempre protegeix de les retallades si la jubilació arriba abans de l’edat marcada.

Una decisió que pot marcar tota la vida

La lliçó és clara: abans d’acceptar una sortida anticipada, una prejubilació o una proposta d’empresa, cal calcular l’impacte real sobre la pensió de jubilació. La Seguretat Social disposa d’un simulador que permet consultar la data ordinària, la possible jubilació anticipada o demorada i l’import aproximat de la pensió.

El cas de Francisco Javier no és només una història personal. És l’avís que molts treballadors amb llargues carreres laborals temen sentir: pots haver cotitzat més de 40 anys i, tot i això, perdre una part important de la pensió si el final de la vida laboral arriba abans del compte.