El truc legal per jubilar-se abans: qui pot deixar de treballar als 61 anys?

La jubilació a Espanya és cada vegada més tardana. El sistema de pensions està immers en un procés de canvi progressiu que eleva l’edat ordinària de retir fins al 2027. El motiu principal és l’envelliment de la població, l’augment de l’esperança de vida i la necessitat de garantir la sostenibilitat de les pensions públiques.

El 2026, l’edat legal de jubilació ordinària se situa en els 66 anys i 10 mesos per a les persones que hagin cotitzat menys de 38 anys i 3 mesos. En canvi, els treballadors que sí que arribin a aquest període de cotització poden retirar-se als 65 anys i cobrar el 100% de la pensió.

Tot i això, hi ha una excepció poc coneguda que permet avançar molt més la retirada laboral: la jubilació anticipada involuntària.

Què és la jubilació anticipada involuntària?

La jubilació anticipada involuntària és una modalitat que permet retirar-se fins a quatre anys abans de l’edat ordinària quan el treballador ha perdut la feina per causes alienes a la seva voluntat.

Això vol dir que no serveix qualsevol sortida del mercat laboral. La Seguretat Social només preveu aquesta opció en casos com un acomiadament objectiu, un expedient de regulació d’ocupació, el tancament de l’empresa o altres situacions de cessament forçós.

Es pot jubilar algú als 61 anys?

Sí, però no tothom. La possibilitat de jubilar-se als 61 anys depèn de l’edat legal que correspongui a cada treballador i del seu historial de cotització. Per això, tenir 33 anys cotitzats és un requisit mínim, però no garanteix automàticament poder retirar-se a aquesta edat.

En molts casos, la jubilació anticipada arribarà més aviat als 62 o 63 anys, segons els anys cotitzats i la situació laboral de cada persona.

Els requisits que cal complir

Per accedir a aquesta excepció de la Seguretat Social, cal haver cotitzat almenys 33 anys. A més, una part d’aquest període ha d’estar dins dels anys immediatament anteriors a la jubilació.

També és imprescindible que la pèrdua de la feina no hagi estat voluntària. És a dir, el treballador no pot haver deixat l’ocupació per decisió pròpia, sinó per causes com un acomiadament, un ERO o el tancament de l’empresa.

Finalment, la persona ha d’estar inscrita com a demandant d’ocupació durant un mínim de sis mesos abans de sol·licitar la pensió.

Una excepció, no una norma general

Aquesta via permet avançar la jubilació, però està pensada per a casos molt concrets. La Seguretat Social exigeix que hi hagi una carrera mínima de cotització i una situació clara de pèrdua involuntària de la feina.

Per això, encara que la idea de retirar-se als 61 anys pugui semblar atractiva, només alguns treballadors podran acollir-s’hi. Per a la majoria, l’edat real de jubilació continuarà depenent dels anys cotitzats, de la situació laboral i de l’edat ordinària que marqui la normativa en cada moment.