La UE endureix l’accés a les ajudes socials: qui no treballi podrà perdre prestacions

La Unió Europea canvia les normes de coordinació de la Seguretat Social i obre la porta que els estats membres puguin restringir algunes prestacions socials als ciutadans comunitaris que no treballin o que no acreditin una relació prou sòlida amb el sistema del país on viuen.

El canvi afecta sobretot les persones que resideixen en un altre estat de la UE, però no tenen activitat laboral en aquell país ni una vinculació clara amb la seva Seguretat Social. Amb la nova normativa, els governs podran condicionar l’accés a determinades ajudes públiques, especialment les de caràcter assistencial o familiar vinculades a la residència.

Què canvia amb les noves normes de la UE?

Fins ara, la manca de claredat havia generat conflictes entre administracions nacionals. En alguns casos, no quedava clar quin país havia d’assumir el pagament d’una prestació quan un ciutadà comunitari es desplaçava o vivia en un altre estat membre.

Amb aquesta reforma, Brussel·les vol donar més marge als governs perquè puguin limitar certes ajudes si el beneficiari no compleix unes condicions mínimes. Això no implica una prohibició general de rebre prestacions, però sí que l’accés quedarà més condicionat.

Per què ho fa Brussel·les?

La Comissió Europea defensa que l’objectiu és reforçar la seguretat jurídica, reduir els conflictes entre països i evitar possibles abusos en l’accés a les prestacions socials. La UE també vol adaptar les normes a una realitat cada vegada més habitual: la mobilitat de treballadors i ciutadans entre estats membres.

El canvi forma part d’un paquet més ampli per modernitzar el sistema europeu de Seguretat Social i aclarir qui paga que quan una persona es mou dins la UE.

Què condicionarà aquesta reforma?

A partir d’ara, l’accés a determinades ajudes podrà dependre de factors com tenir feina al país de residència, haver cotitzat al seu sistema de Seguretat Social o demostrar una vinculació suficient amb aquell estat.

La reforma també inclou canvis en el cobrament de l’atur entre països comunitaris i en els períodes en què un treballador pot exportar prestacions quan es desplaça a un altre estat membre per buscar feina. Això vol dir que la UE manté el principi de mobilitat, però amb normes més estrictes sobre qui pot cobrar determinades ajudes socials i en quines condicions.