L’ofici que José Elías posa per davant de moltes carreres universitàries

Durant anys, estudiar una carrera universitària semblava el camí més segur per trobar una bona feina, tenir estabilitat i accedir a un sou competitiu. L’advocacia, l’economia, l’arquitectura o l’enginyeria eren vistes com a professions de futur, mentre que els oficis tradicionals sovint quedaven en segon terme. Però el mercat laboral ha canviat i alguns perfils manuals tornen a guanyar pes.

Avui, feines com electricista, lampista, mecànic, tècnic de manteniment o instal·lador tenen cada vegada més demanda. Són professions que requereixen coneixement pràctic, experiència i presència física, tres factors que les fan més difícils de substituir per la intel·ligència artificial. En canvi, alguns llocs vinculats a despatxos, gestió o tasques administratives afronten més competència i més pressió laboral.

El canvi de valor de les feines

Abans, moltes famílies veien els estudis universitaris com l’única via per tenir una feina ben pagada. Els oficis manuals s’associaven sovint a salaris més baixos o a menys prestigi social. Ara, però, la falta de professionals qualificats en alguns sectors ha fet que aquests perfils siguin molt buscats i puguin cobrar quantitats elevades per reparacions, instal·lacions o serveis urgents.

Aquesta és la reflexió que ha posat sobre la taula José Elías, empresari multimilionari, president d’Audax Renovables i de La Sirena, a més d’accionista en altres companyies. El badaloní figura a la llista Forbes amb una fortuna superior als 600 milions d’euros i s’ha convertit en una veu habitual en debats sobre empresa, economia i formació.

Qui és José Elías i què defensa?

José Elías s’ha consolidat en els últims anys com a empresari mediàtic i divulgador de consells sobre negocis. A través de les xarxes socials, acostuma a compartir reflexions sobre salaris, estudis i oportunitats laborals. En un dels seus vídeos, ha comparat la situació d’alguns titulats universitaris amb la de professionals tècnics com els electricistes.

Segons Elías, no sempre una carrera universitària garanteix millor qualitat de vida que un ofici ben après. L’empresari posa com a exemple els advocats que treballen moltes hores en un despatx i els compara amb electricistes que poden tenir ingressos estables i més control del seu temps.

«Si ets un advocat que treballa moltes hores en un despatx, no vius millor que un electricista», afirma. I encara va més enllà: «Mentre un advocat treballa 17 hores al dia, un electricista guanya 600 euros per una reparació, fa nou horetes, i una la passa esmorzant».

L’ofici que pot superar molts sous universitaris

El cas que més destaca és el dels electricistes. José Elías assegura que no coneix cap professional d’aquest sector que no tingui pis o que cobri menys de 1.700 euros. Segons ell, la demanda és tan alta que aquests treballadors poden arribar a guanyar aquesta quantitat amb pocs serveis.

«No conec cap electricista que no tingui pis. No li pots pagar menys de 1.700 euros perquè amb tres reparacions ja se’ls ha guanyat», defensa l’empresari.

La seva idea no és que la universitat no serveixi, sinó que cal triar els estudis segons l’època i el mercat laboral. En plena transformació digital, amb la intel·ligència artificial canviant moltes professions, Elías considera que els joves haurien de mirar també cap a la formació professional, els oficis tècnics i les feines que resolen problemes reals i immediats.

Estudiar segons el salari i la demanda

El consell de José Elías és clar: abans d’escollir estudis, cal valorar quina sortida té cada professió, quin sou pot oferir i fins a quin punt pot ser substituïda o precaritzada. En aquest context, els oficis tècnics apareixen com una alternativa sòlida per a molts joves que busquen feina estable, bons ingressos i menys dependència d’un mercat saturat.

La conclusió de l’empresari és que el prestigi d’una professió ja no depèn només del títol universitari. En l’economia actual, saber reparar, instal·lar, mantenir o resoldre avaries pot valer tant o més que passar anys en una facultat sense una sortida clara.