La desgravació que pot tornar: fins a 1.700 euros per la hipoteca

La desgravació d’hipoteques torna al debat polític més d’una dècada després d’haver desaparegut per a la majoria de contribuents. La proposta de Junts planteja recuperar una deducció del 15% en l’IRPF per les despeses vinculades a la hipoteca de l’habitatge habitual, una mesura que podria permetre un estalvi fiscal de fins a uns 1.700 euros l’any. El Govern espanyol, amb Pedro Sánchez al capdavant, s’ha obert a estudiar aquesta via en plena negociació per salvar el decret del lloguer.

Però la mesura encara no està aprovada. Ara mateix, la deducció per compra d’habitatge habitual només continua vigent per a un grup concret de persones: els contribuents que van comprar abans de l’1 de gener del 2013 i que ja tenien dret a aplicar-la. Per tant, la proposta que es negocia no serveix automàticament per a aquesta declaració de la renda per als nous hipotecats.

Què és la desgravació d’hipoteques?

La desgravació hipotecària és un benefici fiscal que permet restar una part del que s’ha pagat per la compra de l’habitatge habitual a la declaració de l’IRPF. En la pràctica, vol dir que una persona pot pagar menys impostos si compleix els requisits i si les quantitats abonades entren dins dels límits marcats per la llei.

Durant dècades, aquesta deducció va ser una de les ajudes fiscals més utilitzades pels propietaris a Espanya. Va començar amb el sistema de l’IRPF de finals dels anys setanta i va funcionar, amb canvis, fins que el Govern de Mariano Rajoy la va suprimir amb caràcter general a partir de l’1 de gener del 2013, en plena crisi econòmica i dins dels ajustos fiscals impulsats per Hisenda.

Quant es pot desgravar?

En el règim vigent per als qui encara tenen dret a la deducció, el contribuent pot desgravar-se el 15% de les quantitats pagades per l’habitatge habitual, amb una base màxima de 9.040 euros anuals. Això equival a un estalvi màxim de 1.356 euros l’any en l’IRPF.

Dins d’aquestes quantitats hi poden entrar la part de capital de la hipoteca, els interessos i altres despeses vinculades al finançament, sempre que compleixin els requisits fiscals. És una deducció que continua apareixent a la renda, però només per als contribuents que mantenen aquest dret des d’abans del 2013.

Què vol fer ara el Govern?

El que ara es negocia és una possible recuperació d’aquesta ajuda fiscal. Segons la proposta de Junts, la nova deducció permetria desgravar el 15% de les despeses associades a la hipoteca, amb un límit màxim d'11.630 euros anuals. Si s’apliqués aquest percentatge al topall plantejat, l’estalvi fiscal màxim se situaria al voltant dels 1.744 euros l’any.

La iniciativa de la formació de Carles Puigdemont inclouria no només les quotes del préstec hipotecari, sinó també els interessos, les assegurances obligatòries vinculades i altres despeses associades al finançament de l’habitatge. També planteja que es pugui aplicar a l’habitatge habitual i a immobles llogats com a residència permanent, però no als pisos turístics ni als lloguers temporals.

Per què entra ara en la negociació?

La proposta arriba en un moment delicat per al mercat de l’habitatge i per a l’estabilitat parlamentària del Govern espanyol. L’Executiu necessita suports al Congrés dels Diputats per tirar endavant un nou decret del lloguer, després que Junts tombés el primer text amb el PP i Vox.

El ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, s’ha mostrat disposat a buscar acords en matèria d’habitatge i fiscalitat. Alhora, Sumar ha admès que podria veure amb bons ulls incorporar la proposta si això ajuda a desbloquejar la pròrroga extraordinària dels contractes de lloguer, tot i que recorda que qualsevol canvi fiscal depèn finalment del Ministeri d’Hisenda.

Serveix per a aquesta declaració de la renda?

No per a tothom. Per a aquesta declaració de la renda, la situació és clara: només poden aplicar la deducció hipotecària els contribuents que ja entren dins del règim transitori per haver comprat abans del 2013 i haver mantingut el dret a desgravar.

La proposta de Junts encara no és una deducció aprovada ni incorporada al sistema fiscal. Per tant, un contribuent que hagi comprat un habitatge després del 2013 no pot aplicar ara aquesta nova desgravació simplement perquè s’estigui negociant políticament.

Un gir en el debat sobre l’habitatge

El possible retorn de la desgravació d’hipoteques reobre un debat que semblava tancat. Durant anys, diversos organismes econòmics van qüestionar aquestes ajudes perquè podien contribuir a encarir els preus de l’habitatge. Ara, però, l’augment del cost de vida, la pujada de les quotes hipotecàries i les dificultats per accedir a una casa han tornat a situar els incentius fiscals al centre de la discussió.

El Govern encara insisteix que no hi ha cap acord definitiu. Però el simple fet que Pedro Sánchez, Carlos Cuerpo, Junts, Sumar i el Ministeri d’Hisenda tornin a parlar d’una deducció eliminada fa més d’una dècada ja anticipa un canvi important en el debat sobre habitatge, hipoteques, IRPF i accés a la compra a Espanya.