El gest al caixer que pot posar les teves dades en mans d’estafadors

Treure diners d’un caixer automàtic sembla una operació rutinària, però hi ha un gest que molts usuaris fan sense pensar i que pot acabar convertint-se en un risc: imprimir el rebut i llençar-lo a qualsevol paperera. Aquest petit paper, aparentment inofensiu, pot contenir informació suficient perquè els lladres intentin començar un frau bancari.

El perill no és només que algú trobi el comprovant. El problema és què pot fer amb les dades que hi apareixen. Segons alerta el canal Gestiones Fáciles, un rebut pot incloure informació com el nom del titular, part del número de compte, el saldo disponible, la data, l’hora i l’import de l’operació. Potser no hi surt tota la targeta, però sí prou detalls perquè un estafador pugui lligar caps.

Com actuen els lladres

Els delinqüents no sempre necessiten tenir totes les dades des del primer moment. Sovint comencen amb petites peces d’informació i les combinen amb altres dades obtingudes per trucades, correus electrònics, SMS fraudulents o xarxes socials. Amb això poden intentar una suplantació d’identitat o fer-se passar pel banc, per una empresa o per una persona de confiança.

En alguns casos, el rebut del caixer pot servir per donar credibilitat a l’estafa. Si el lladre coneix l’import retirat, l’hora de l’operació o part del compte, pot utilitzar aquesta informació per convèncer la víctima que parla amb una entitat real. Aquest és un dels riscos de les noves estafes bancàries, cada vegada més sofisticades i difícils de detectar.

Per això, els experts recomanen no deixar mai el rebut a la vista ni llençar-lo sense destruir-lo. Un paper abandonat al costat del caixer, en una paperera pública o dins d’una bossa pot acabar en mans equivocades.

Com evitar que et robin les dades

El primer consell és clar: si no necessites el rebut, millor no imprimir-lo. La majoria d’entitats permeten consultar els moviments des de l’aplicació bancària o la banca en línia. Això evita que circuli informació sensible en paper.

Si prefereixes tenir el comprovant bancari, cal guardar-lo en un lloc segur i destruir-lo abans de llençar-lo. El més recomanable és fer servir una trituradora de paper o trencar-lo en trossos molt petits, especialment les parts on apareguin dades personals, saldo o números de compte.

També és important revisar sovint els moviments bancaris, activar la doble verificació, utilitzar contrasenyes fortes i desconfiar de qualsevol trucada, correu o missatge que demani dades personals o codis de seguretat. El banc mai hauria de demanar aquestes claus per telèfon o per SMS.

Un altre gest bàsic és tapar el teclat quan s’introdueix el PIN i comprovar que el caixer no tingui elements estranys, com peces afegides a la ranura de la targeta o càmeres sospitoses. Els fraus als caixers no només passen després de treure diners: també poden començar en el mateix moment de l’operació.

En un context en què els fraus bancaris combinen trucades, intel·ligència artificial i dades reals dels usuaris, qualsevol detall pot ser útil per als estafadors. Per això, un simple rebut del caixer automàtic no s’ha de tractar com un paper qualsevol. Pot semblar insignificant, però en mans d’un lladre pot ser el primer pas per intentar robar-te la identitat o accedir als teus diners.