Alerta amb les hipoteques: l’edat, els preus i l’euríbor ja deixen molts compradors fora del banc

Demanar una hipoteca a Espanya ja no és tan senzill com fa uns anys. El mercat s’ha tornat molt més exigent i, tot i que es continuen firmant préstecs per comprar habitatge, el perfil de qui ho aconsegueix ha canviat. Ja no n’hi ha prou amb tenir una feina i voler independitzar-se: els bancs miren amb lupa l’edat, els ingressos, els estalvis, l’estabilitat laboral i el termini en què el client podrà tornar els diners.

Les dades mostren que les hipoteques s’han reactivat, però en un context molt més dur. Segons l’INE, l’abril del 2026 es van constituir 40.010 hipoteques sobre habitatges, un 2,3% més que un any abans, amb un import mitjà de 173.331 euros i un tipus d’interès mitjà del 2,90%. És a dir, es tornen a demanar hipoteques, però cada operació és més cara i exigeix més capacitat econòmica.

El problema és que els preus de l’habitatge han continuat pujant amb força. L’INE situa l’augment anual del preu de l'habitatge en el 12,9% durant el primer trimestre del 2026, amb una pujada del 13,5% en l’habitatge de segona mà. Això fa que moltes persones que abans podien aspirar a comprar ara quedin directament fora del mercat.

Qui pot demanar avui dia una hipoteca?

El perfil amb més opcions és clar: adults amb feina estable, ingressos suficients, estalvis previs i, sovint, una compra en parella. Comprar sol és cada cop més difícil, perquè els bancs acostumen a valorar millor una operació amb dos sous que una amb un únic titular.

Els joves continuen sent els que més volen entrar al mercat, però també els que més topen amb la realitat. Segons Fotocasa Research, el 39% dels menors de 35 anys ha fet alguna acció per accedir a un habitatge, sigui de compra o de lloguer, però només el 19% ho ha aconseguit. El mateix informe apunta que el 22% dels joves està actiu en el mercat de compravenda, una xifra que creix, però que no amaga la gran barrera d’entrada: salaris baixos, lloguers cars i poca capacitat d’estalvi.

També hi ha un altre element important: l’ajuda familiar. En el perfil del comprador hipotecat del 2025, Fotocasa assenyala que un 55% va rebre només finançament bancari, mentre que un 14% va necessitar ajuda familiar a més de la hipoteca. Això confirma que, per a molts compradors, el banc ja no és suficient: cal tenir una xarxa familiar o uns estalvis molt importants.

Estrangers, espanyols, parelles i adults: el mercat s’ha partit en dos

Els compradors espanyols continuen sent majoria, però els estrangers tenen cada vegada més pes en determinades zones. Segons el Consell General del Notariat, les compres d'habitatge lliure per part d’estrangers van arribar a 71.155 operacions en el primer semestre del 2025 i van representar el 19,3% del total. A més, els estrangers residents van concentrar el 60,9% d’aquestes operacions.

Això no vol dir que tots aquests compradors demanin una hipoteca a Espanya, però sí que mostra una pressió afegida sobre el mercat. En zones turístiques, grans ciutats i territoris amb molta demanda internacional, els preus pugen i els compradors locals competeixen amb perfils que, sovint, tenen més capacitat de pagament.

Per això, el mercat s’ha dividit. D’una banda, hi ha compradors amb diners, ajuda familiar o doble sou. De l’altra, joves i famílies amb salaris mitjans que veuen com el preu del pis puja més ràpidament que els seus ingressos. La conseqüència és clara: es demanen hipoteques, sí, però no tothom hi pot accedir.

Per què està passant això?

La situació s’explica per una combinació perillosa: habitatges més cars, menys oferta assequible, sous que no creixen al mateix ritme, tipus d’interès elevats i bancs més prudents. Després dels anys de crèdit fàcil i de la crisi immobiliària, les entitats han endurit els criteris. Ara volen assegurar-se que el client podrà pagar fins al final.

Això perjudica especialment els qui tenen contractes temporals, ingressos irregulars, pocs estalvis o una edat més avançada. També castiga els joves que paguen lloguers molt alts i no poden acumular l’entrada necessària per comprar.

L’edat límit que miren els bancs

No hi ha cap llei que fixi una edat màxima per demanar una hipoteca, però els bancs apliquen les seves pròpies normes. La més habitual és sumar l’edat del client al termini del préstec. El resultat acostuma a no superar els 75 anys.

Així, si tens 50 anys, el banc pot limitar la hipoteca a uns 25 anys. Si en tens 60, el termini es pot reduir molt més. I si vols una hipoteca a 30 anys, l’edat ideal per demanar-la sol situar-se al voltant dels 45 anys.

Dos titulars i assegurança de vida

Quan l’edat és un problema, una possible sortida és afegir un segon titular més jove o amb ingressos estables. Això pot ajudar a allargar el termini i millorar les opcions d’aprovació.

També és habitual que el banc proposi o exigeixi productes vinculats, com una assegurança de vida, per reduir el risc en cas de defunció del titular. En tot cas, convé comparar entitats abans de signar, perquè cada banc aplica criteris diferents.

L’euríbor, l’altre gran fre

L’euríbor continua sent una peça clau per a les hipoteques variables. El Banc d’Espanya va situar l’euríbor hipotecari del juny del 2026 en el 2,798%, 0,717 punts més que un any abans, cosa que manté la pressió sobre moltes quotes.

En resum: avui es continuen firmant hipoteques a Espanya, però comprar una casa ja no està a l’abast de qualsevol. Els bancs volen garanties, els preus no afluixen i l’edat pot convertir-se en una barrera silenciosa. Qui té estalvis, doble sou o ajuda familiar juga amb avantatge; qui no, cada vegada ho té més difícil.