Hisenda posa l’ull en els cromos del Mundial: la bogeria de Wallapop dispara els preus i ara cal declarar els guanys

La febre pels cromos del Mundial ha esclatat amb força a Espanya i ha convertit Wallapop en un autèntic mercat paral·lel del col·leccionisme futbolístic. El que fins fa poc era una afició de quiosc, sobres i àlbums de Panini s’ha transformat ara en una cursa per trobar les peces més desitjades, amb preus disparats i compradors disposats a pagar molt més del valor original.

El problema és que aquesta bogeria ja no només interessa als aficionats. També hi entra Hisenda. I és que vendre cromos del Mundial per més diners dels que van costar pot generar un guany patrimonial que s’ha d’incloure a la Declaració de la Renda.

Què està passant amb Wallapop i els cromos del Mundial?

La situació s’ha descontrolat perquè el Mundial de futbol del 2026 és el més gran de la història, amb 48 seleccions nacionals. Això també ha fet que la col·lecció de cromos Panini sigui més gran que mai: completar l’àlbum pot exigir enganxar fins a 980 cromos, una xifra inèdita en més de 50 anys.

La demanda ha estat tan alta que, només un mes després de començar el Mundial, molts quioscos d’Espanya ja s’havien quedat sense sobres. Alguns col·leccionistes han arribat a endur-se caixes senceres, cosa que ha provocat una manca d’existències i ha empès molts compradors cap a plataformes de segona mà com Wallapop.

Allà, els cromos del Mundial s’han convertit en petits objectes de desig. Alguns usuaris els venen per separat, altres ofereixen lots complets i els més buscats poden arribar a multiplicar el seu preu inicial.

Per què apugen tant els preus?

Els preus pugen per una combinació molt clara: poca oferta, molta demanda i una col·lecció enorme que costa molt completar. Quan un aficionat necessita un cromo concret per acabar una pàgina o completar l’àlbum, està més disposat a pagar un preu superior.

A això s’hi suma el valor emocional i mediàtic dels grans futbolistes. Els cromos de les estrelles del Mundial són els que més interès generen, especialment si són difícils de trobar o si pertanyen a jugadors molt populars.

En aquest context, Wallapop s’ha convertit en l’aparador perfecte per a la revenda de cromos del Mundial, amb anuncis que aprofiten la febre col·leccionista i l’escassetat de sobres als quioscos.

Els cromos més buscats

Segons les dades de Wallapop, els articles relacionats amb Lionel Messi lideren el rànquing de cerques, amb un increment del 122%. El segueix Cristiano Ronaldo, amb una pujada del 94%, i Pedri, amb un augment del 92%.

També s’han disparat les cerques de l’àlbum de cromos del Mundial, que han crescut un 59% a la plataforma. Això confirma que no només hi ha interès pels cromos individuals, sinó també per aconseguir l’àlbum i avançar en una col·lecció que s’ha convertit en una de les més ambicioses de la història.

Entre els noms que més criden l’atenció també hi ha futbolistes com Lamine Yamal, una de les grans figures del moment i un dels reclams més potents entre els aficionats joves.

Hisenda també hi entra: quan s’han de declarar els cromos?

La clau és senzilla: si vens un cromo o un lot de cromos del Mundial per més diners dels que et van costar, aquesta diferència pot considerar-se un guany patrimonial.

L’Agència Tributària recorda que els guanys o pèrdues patrimonials es calculen, en general, per la diferència entre el valor de venda i el valor de compra. Per exemple, si una persona compra sobres o cromos per un preu determinat i després ven alguns d’aquests cromos a Wallapop per una quantitat superior, el benefici obtingut s’ha d’incloure a l’IRPF.

Això no vol dir que qualsevol venda de segona mà impliqui pagar més impostos automàticament. El punt important és si hi ha benefici. Si no hi ha guany, no hi ha una plusvàlua a declarar. Però si la venda genera diners per sobre del cost inicial, Hisenda pot considerar-ho un guany patrimonial.

Com s’ha de declarar?

Aquests beneficis s’han d’incloure a la Declaració de la Renda corresponent a l’any en què s’ha fet la venda. S’han de declarar com a guany patrimonial dins de la base imposable de l’estalvi de l’IRPF.

Els tipus aplicables van del 19% al 30%, segons l’import del guany. En el cas dels beneficis inferiors a 6.000 euros, s’aplica el tram més baix, del 19%.

Per això és important conservar proves del preu de compra i del preu de venda: justificants, captures, rebuts, moviments bancaris o qualsevol document que permeti demostrar quant va costar el producte i per quant s’ha venut finalment.

Per què Hisenda ho controla?

El motiu és que la compravenda d’articles de segona mà pot generar beneficis, i aquests beneficis tributen. Amb l’auge de plataformes com Wallapop, Vinted o Milanuncios, moltes operacions que abans quedaven en l’àmbit informal ara deixen rastre digital.

En el cas dels cromos del Mundial, la pujada sobtada dels preus ha convertit una afició infantil i familiar en una possible font d’ingressos. I quan hi ha guany econòmic, entra en joc la fiscalitat.

La febre pels cromos ha arribat fins al punt que no només es busquen sobres i àlbums: també s’han disparat les cerques de samarretes de futbol. La segona equipació de la selecció espanyola és ara una de les més demandades a Espanya i en altres mercats europeus, per sobre fins i tot de la primera equipació oficial.

Una afició convertida en negoci

El Mundial ha transformat els cromos Panini en un fenomen de masses. Els quioscos s’han quedat sense existències, Wallapop s’ha omplert d’anuncis i els col·leccionistes busquen desesperadament les peces que falten per completar l’àlbum.

Però aquesta nova febre també té una advertència clara: si la revenda genera benefici, cal passar comptes amb Hisenda. El que per a molts era només intercanviar cromos pot acabar sent una operació amb conseqüències fiscals.

Els cromos del Mundial ja no són només un joc de col·leccionistes. Ara també poden ser un negoci. I, com qualsevol negoci amb guanys, també poden aparèixer a la Declaració de la Renda.