Comprar un pis a Espanya ja és una missió impossible: preus disparats i fins a un 26% d’impostos

Accedir a un habitatge a Espanya s’ha convertit en una cursa d’obstacles per a una gran part de la població. Els preus dels pisos continuen fora de l’abast de moltes famílies, els estalvis necessaris per aconseguir una hipoteca són cada vegada més elevats i, quan finalment arriba el moment de comprar, apareix una nova barrera: els impostos sobre l’habitatge.

La situació afecta especialment els joves, les famílies amb ingressos mitjans i les persones que volen comprar el seu primer habitatge. Tenir una feina estable o un bon sou ja no sempre és suficient, perquè els bancs acostumen a exigir una entrada important i el comprador també ha de disposar de diners per afrontar els impostos i les despeses associades a l’operació.

En el cas de l’habitatge d’obra nova, la factura fiscal pot arribar a representar fins a un 26% del valor de l’immoble, segons denuncia Montse Cespedosa, especialista en hipoteques. Una càrrega que, sumada als preus elevats del mercat, pot acabar fent inviable la compra.

Qui és Montse Cespedosa i què denuncia?

Montse Cespedosa és una experta en hipoteques i finançament immobiliari que analitza les dificultats que tenen els ciutadans per accedir a un habitatge. L’especialista alerta que els compradors no només paguen el preu anunciat del pis, sinó també una llarga cadena d’impostos directes i indirectes.

“La càrrega fiscal de l’habitatge nou és insostenible, et fan pagar fins a un 26% d’impostos”

assegura Cespedosa.

Per explicar la magnitud del problema, posa com a exemple la compra d’un habitatge valorat en 300.000 euros. Segons els seus càlculs, fins a 78.000 euros del cost total poden correspondre, directament o indirectament, a impostos.

Això significa que una persona que pensa que està adquirint un pis per 300.000 euros ha de tenir en compte que una part molt important del preu final prové de la fiscalitat immobiliària acumulada durant tot el procés de construcció i compravenda.

Els impostos ja comencen abans que es vengui el pis

La càrrega fiscal no apareix únicament en el moment de signar la compravenda. Abans que l’habitatge arribi al mercat, el promotor ja ha hagut d’assumir diversos tributs i despeses administratives.

Entre aquests costos hi ha l’Impost sobre Transmissions Patrimonials (ITP) relacionat amb l’adquisició del sòl, les llicències d’obres i altres taxes vinculades al procés de construcció. Encara que formalment siguin despeses del promotor, s’acaben incorporant al preu final de l’habitatge i, per tant, les paga indirectament el comprador.

Quan es formalitza la compra, el ciutadà ha d’afrontar una nova factura fiscal. En un habitatge d’obra nova, els dos impostos principals són l’IVA del 10% i l’Impost sobre Actes Jurídics Documentats (AJD).

En el cas d’un pis de 300.000 euros, aquests dos conceptes poden sumar aproximadament 32.250 euros, segons l’exemple exposat per Cespedosa. Aquests diners s’han d’afegir a l’entrada que exigeix el banc i a altres despeses de la compravenda.

Una hipoteca que no cobreix totes les despeses

Una de les principals dificultats és que les hipoteques a Espanya no acostumen a finançar el 100% del preu de l’immoble. Habitualment, les entitats bancàries concedeixen fins al 80% del valor de compra o de taxació, de manera que el client ha d’aportar amb els seus estalvis el percentatge restant.

A aquesta entrada s’hi han d’afegir els impostos de compra, que tampoc solen quedar coberts pel préstec hipotecari. Això obliga moltes famílies a acumular desenes de milers d’euros abans de poder plantejar-se la compra d’un pis.

Per tant, el problema no és només poder pagar la quota mensual de la hipoteca. El gran obstacle és reunir els diners inicials necessaris per pagar l’entrada, els impostos i les altres despeses de l’operació.

Preus desorbitats i una fiscalitat que expulsa els compradors

La denúncia de Cespedosa arriba en un moment en què l’accés a l’habitatge s’ha convertit en una de les principals preocupacions socials. Els salaris no han crescut al mateix ritme que el preu dels immobles i moltes persones es veuen obligades a continuar vivint amb els pares, compartir pis o destinar una part excessiva dels ingressos al lloguer.

Per a l’experta, la pressió fiscal és “cada vegada més insostenible”, especialment per a les persones que intenten comprar la seva primera residència.

Cespedosa considera que, si les administracions volen facilitar realment l’accés a l’habitatge, no n’hi ha prou amb anunciar ajudes o avals. També cal revisar profundament els impostos per comprar un pis.

“Demano una baixada d’impostos per a la compra del primer habitatge des d’ara mateix”

conclou l’especialista.

La seva petició posa el focus en una contradicció cada vegada més evident: mentre l’accés a un pis es presenta com una prioritat, els compradors han d’afrontar preus desorbitats, exigències hipotecàries estrictes i una factura fiscal que pot afegir desenes de milers d’euros al cost de l’habitatge.