Alerta per les pensions: milions de treballadors podrien no haver cotitzat prou per a la jubilació que cobraran

El sistema de pensions espanyol afronta una pressió cada vegada més gran. L’envelliment de la població, l’augment de l’esperança de vida i la pujada de la despesa en prestacions estan complicant la seva sostenibilitat.

Només durant el mes de maig, el pagament de les pensions va superar els 13.140 milions d’euros, un 6% més que l’any anterior. Mentrestant, la pensió mitjana ja se situa en els 1.371 euros mensuals.

La situació preocupa la Seguretat Social, que busca fórmules per aconseguir que més persones continuïn treballant després d’arribar a l’edat ordinària de jubilació.

Pilar Garcia alerta d’un “cost enorme”

Una de les expertes que ha analitzat aquesta situació és Pilar Garcia de la Granja, economista i divulgadora especialitzada en informació econòmica, pensions i finances.

Segons Garcia, el sistema es va dissenyar en una època en què les persones vivien molts menys anys després d’abandonar el mercat laboral. Ara, la realitat és completament diferent.

“La pensió es va concebre per finançar de mitjana entre 8 i 10 anys de vida després de deixar de treballar, però és que ara en finança de mitjana entre 25 i 28 anys”

afirma l’economista.

Aquest augment dels anys durant els quals es cobra una prestació representa, segons l’experta, un “cost enorme” per als comptes públics.

Pilar Garcia també llança una altra advertència contundent: “Tampoc no s’ha cotitzat prou en el cas de milions de persones per a la jubilació que reben”.

Això significa que, en molts casos, les aportacions fetes durant la vida laboral no serien suficients per cobrir tots els diners que es rebran durant la jubilació.

Què pot passar amb les pensions?

Si augmenta el nombre de pensionistes i disminueix proporcionalment la població treballadora, el sistema haurà de destinar cada vegada més recursos al pagament de les jubilacions.

Aquesta situació pot obligar els governs a buscar més ingressos, augmentar les cotitzacions, destinar més impostos al sistema o impulsar mesures perquè els ciutadans es jubilin més tard.

L’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) també ha advertit dels canvis que poden arribar durant les pròximes dècades. L’organisme assenyala que, el 2050, les pensions podrien representar una part del salari anterior inferior a l’actual.

Això no implica necessàriament que desapareguin les pensions, però sí que el sistema haurà d’adaptar-se per continuar sent viable.

La jubilació flexible, una possible solució

Una de les alternatives que defensa Pilar Garcia és permetre que els treballadors continuïn voluntàriament al mercat laboral mentre cobren una part de la prestació.

La denominada jubilació flexible permet compatibilitzar una feina a temps parcial amb el cobrament parcial de la pensió. Després de les últimes modificacions, el treballador pot conservar entre un 33% i un 80% de la jornada laboral.

Aquesta opció també s’amplia als treballadors autònoms, que podran continuar desenvolupant la seva activitat mentre reben una part de la jubilació.

L’objectiu és retardar voluntàriament la retirada, mantenir més persones cotitzant i reduir temporalment la despesa pública en pensions.

Què hauria de passar perquè el sistema funcionés?

Per garantir el futur de les pensions a Espanya, caldria augmentar el nombre de treballadors que cotitzen, reduir la precarietat laboral i afavorir salaris més elevats, ja que unes remuneracions millors també generen cotitzacions més grans.

També seria necessari impulsar l’ocupació juvenil, facilitar la incorporació de nous treballadors i permetre que les persones que ho desitgin puguin allargar la seva vida laboral amb incentius reals.

La jubilació flexible pot ajudar, però no serà suficient per si sola. El sistema haurà de trobar un equilibri entre les cotitzacions, els impostos, l’edat de retirada i la protecció dels pensionistes.

L’advertència de Pilar Garcia és clara: vivim més anys i cobrem la pensió durant molt més temps que quan es va crear el model actual. Per evitar una futura crisi de les pensions, les reformes hauran d’arribar abans que l’envelliment de la població posi definitivament el sistema contra les cordes.