Et poden buidar el compte sense robar-te la targeta: així actuen els ciberdelinqüents

Els ciberdelinqüents ja no necessiten robar-te físicament la targeta per utilitzar-la. En molts casos, n’hi ha prou que aconsegueixin copiar-ne les dades, obtenir els codis de seguretat o enganyar-te perquè autoritzis una operació sense saber que estàs donant accés als teus diners.

Segons l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), una gran part dels fraus amb targetes es produeixen en compres a distància. Els delinqüents utilitzen les dades de la targeta per fer pagaments per internet, encara que el propietari continuï tenint-la a la cartera i no s’adoni de res fins que revisa els moviments del compte.

Com aconsegueixen utilitzar la targeta?

Un dels sistemes més habituals és el phishing. La víctima rep un correu electrònic, un missatge de text o una notificació que sembla procedir del banc, d’una empresa de missatgeria o d’una botiga coneguda.

El missatge acostuma a advertir d’un problema urgent, d’un pagament pendent o d’un bloqueig del compte. Quan l’usuari entra a l’enllaç i introdueix les seves dades, aquestes arriben directament als estafadors.

També poden aconseguir la informació mitjançant pàgines de compra falses, filtracions de dades o webs poc segures. Amb el número de la targeta, la data de caducitat i el codi de seguretat, poden fer operacions sense tenir-ne l’original.

En alguns casos, els bancs envien una clau per SMS per confirmar el pagament. Els estafadors intenten convèncer la víctima perquè els faciliti aquest codi o perquè l’introdueixi en una pàgina falsa. D’aquesta manera, l’operació queda aparentment autoritzada.

Augmenten les reclamacions davant del Banc d’Espanya

L’OCU alerta que les reclamacions presentades davant del Banc d’Espanya per problemes amb targetes han augmentat de manera constant durant els últims anys.

La majoria estan relacionades amb operacions fraudulentes en el comerç electrònic, una situació que creix al mateix ritme que les compres per internet i que utilitza mètodes cada vegada més sofisticats.

El problema és que, quan el client reclama els diners, algunes entitats bancàries posen dificultats per retornar-los. Segons l’OCU:

«Davant d’aquest tipus de casos, és habitual que les entitats posin dificultats a l’hora de retornar les quantitats reclamades, al·legant “negligència” del client.»

Els bancs poden argumentar que l’usuari va autoritzar l’operació perquè va introduir una clau rebuda per SMS o perquè no va protegir correctament les dades de la targeta.

El banc ha de retornar els diners?

L’OCU recorda que la Llei de serveis de pagament protegeix les persones afectades per càrrecs no autoritzats.

«En els supòsits de còpia, duplicació o robatori de les dades de la targeta, el banc haurà de retornar immediatament l’import total de l’operació no autoritzada, sense que l’usuari s’hagi de responsabilitzar de cap quantitat.»

Quan el frau és conseqüència de la pèrdua o el robatori físic de la targeta, l’usuari només respon pels càrrecs anteriors a la comunicació dels fets fins a un màxim de 50 euros, excepte si l’entitat acredita una negligència greu.

Per tant, el fet que els delinqüents hagin utilitzat una clau o les dades correctes no significa automàticament que el titular hagi autoritzat conscientment el pagament.

Què hem de fer si detectem un càrrec fraudulent?

El primer pas és bloquejar immediatament la targeta. Les entitats bancàries disposen de telèfons actius les 24 hores per comunicar incidències, cancel·lar la targeta i evitar nous càrrecs.

Després, cal informar el banc de l’operació no autoritzada i demanar la devolució completa dels diners. També s’ha de guardar tota la documentació relacionada amb el frau: missatges, correus, captures de pantalla, moviments bancaris i comunicacions amb l’entitat.

L’OCU recomana presentar una denúncia a la policia si s’han robat o copiat les dades de la targeta. Aquesta denúncia servirà per demostrar que l’operació no va ser voluntària.

Si el banc es nega a retornar els diners, s’ha de presentar una reclamació formal davant del servei d’atenció al client o del defensor del client de l’entitat.

Tal com assenyala l’OCU:

«En cas que l’entitat no es vulgui fer càrrec de les quantitats defraudades, s’ha de reclamar davant del servei d’atenció al client o el defensor del client de l’entitat.»

Les recomanacions de l’OCU per evitar l’estafa

L’OCU recomana comprar únicament en pàgines web segures i desconfiar dels llocs que no mostren dades de contacte, contenen errors, textos mal traduïts o imatges sospitoses.

També cal comprovar que l’adreça del web comenci per «https», tot i que aquest element per si sol no garanteix que la pàgina sigui legítima.

S’ha de desconfiar de les gangues impossibles, els regals, els sortejos, les ofertes amb límit de temps i els missatges que exigeixen fer un pagament urgent. Aquests avisos s’utilitzen com a ganxo perquè la víctima actuï sense pensar.

Mai no s’han de facilitar per telèfon, correu o missatge les claus bancàries, els codis de confirmació ni el número complet de la targeta. Tampoc no és recomanable fer compres o pagaments des d’ordinadors públics o xarxes wifi obertes.

Finalment, convé revisar regularment els moviments del compte bancari per detectar qualsevol càrrec desconegut tan aviat com sigui possible. L’OCU també aconsella practicar l’egosurfing, és a dir, buscar el nostre nom o les nostres dades a internet per comprovar si s’ha filtrat informació personal.

Els ciberdelinqüents poden utilitzar la targeta sense tenir-la físicament. Per això, davant qualsevol moviment estrany, la rapidesa és essencial: bloquejar, denunciar i reclamar abans que els diners desapareguin definitivament.