La nova norma europea que sacsejarà les empreses: podràs saber si cobres menys, però no el sou exacte del teu company

La transparència salarial està a punt de canviar les regles del joc dins les empreses. El Ministeri de Treball ha iniciat la negociació amb la patronal i els sindicats per adaptar a la legislació espanyola la nova directiva europea de transparència retributiva, una norma que havia d’estar transposada des del passat 7 de juny.

La mesura busca posar fi a les diferències salarials injustificades, especialment les vinculades a la discriminació de gènere, i obligar les empreses a explicar amb criteris objectius per què una persona cobra més, rep un augment de sou o aconsegueix un ascens abans que una altra.

El ministeri que dirigeix Yolanda Díaz treballa perquè les empreses de 50 treballadors o més hagin de definir clarament els criteris que utilitzen per decidir les promocions professionals i els increments salarials.

Què vol aconseguir la nova directiva europea?

L’objectiu principal és que els treballadors puguin comprovar si el seu salari és coherent amb la feina que fan i amb el que cobren altres persones que ocupen llocs iguals o d’un valor similar.

L’advocada penalista Beatriz de Vicente ho ha explicat al programa Más Vale Tarde, de La Sexta: «Estic veient que hi ha una directiva i un corrent europeus en què s’estableix el dret de tots els treballadors a aquesta transparència salarial».

La directiva europea reconeix el dret de cada treballador a demanar informació sobre el seu nivell retributiu individual i sobre els nivells salarials mitjans de les persones que fan la mateixa feina o una feina d’igual valor.

Aquestes dades hauran d’estar desglossades per sexe, fet que permetrà detectar possibles diferències entre homes i dones que ocupen posicions equivalents.

Podrem saber què cobren els nostres companys?

La nova normativa no permetrà accedir directament al sou exacte d’una persona concreta. Els empleats podran conèixer les mitjanes salarials de la seva categoria professional, però no consultar la nòmina individual d’un company.

Durant el mateix programa, Edu Galán va explicar que havia treballat en Recursos Humans i que una de les primeres coses que volien saber molts empleats era quant cobraven els altres.

Davant d’aquesta qüestió, Beatriz de Vicente va advertir: «Saber el sou exacte d’un company de feina podria vulnerar la llei de protecció de dades».

Per tant, els treballadors podran saber si el salari mitjà de la seva categoria és superior o inferior al seu, però no tindran dret a conèixer la quantitat exacta que rep un company amb noms i cognoms.

Les empreses hauran d’elaborar un registre salarial

Una de les principals obligacions serà la creació d’un registre retributiu accessible per als treballadors. En aquest document, les empreses hauran de recopilar els salaris que es paguen dins l’organització, tant els dels directius com els de la resta de la plantilla.

El registre haurà d’incloure les mitjanes salarials per categories professionals i diferenciar entre el salari base i els complements, incentius o altres quantitats que s’afegeixen a la nòmina.

Aquesta informació permetrà detectar diferències salarials que fins ara podien passar desapercebudes i obligarà les companyies a justificar per què dos treballadors que fan una feina igual o similar no cobren el mateix.

També es vol posar fi als ascensos «a dit»

La proposta del Ministeri de Treball no es limita als sous. També incorpora mesures per donar més transparència a la carrera professional dins les empreses.

L’objectiu és evitar els ascensos «a dit» o decidits a partir de criteris poc clars. Les companyies hauran d’establir condicions objectives i conegudes per determinar qui pot promocionar, rebre més responsabilitats o obtenir un augment salarial.

D’aquesta manera, els empleats podran saber quins mèrits, competències o resultats es tenen en compte per avançar dins l’empresa.

Què passarà si les mitjanes revelen un salari concret?

La mateixa directiva preveu situacions en què les mitjanes salarials podrien permetre identificar indirectament quant cobra una persona.

Això podria passar, per exemple, si en una categoria professional només hi ha un o dos treballadors. En aquests casos, conèixer la mitjana podria revelar fàcilment el sou individual.

Per protegir la privacitat dels treballadors, l’Estat podrà limitar l’accés a aquesta informació i reservar-la als representants sindicals, a la Inspecció de Treball o a l’organisme responsable de garantir la igualtat.

La nova directiva de transparència salarial promet donar més informació als treballadors i obligar les empreses a justificar millor els sous i les promocions. Tanmateix, la transparència tindrà un límit molt clar: saber si existeix una diferència salarial serà possible, però accedir al sou exacte d’un company continuarà protegit per la llei de protecció de dades.