Cases per 13.000 euros mentre comprar un pis sembla impossible: l’alternativa que ja arriba fins a Amazon

Comprar o llogar un habitatge a Espanya s’ha convertit en una cursa d’obstacles per a una part important de la població. Els preus han augmentat, els requisits per accedir a una hipoteca o a un contracte de lloguer són exigents i els més afectats acostumen a ser els joves, les persones amb rendes baixes i una part de la població nascuda a l’estranger.

Les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) mostren fins a quin punt el problema condiciona l’emancipació. El 2025, el 44,3% dels joves d’entre 26 i 34 anys encara vivien amb els pares. Entre aquests, un 34,6% assegurava que no podia permetre’s un lloguer i un 12,7% que no podia accedir a la compra d’un habitatge.

La renda marca una diferència enorme. Entre els joves de 26 a 34 anys amb ingressos nets anuals de 6.000 euros o menys, el 55,5% continuava vivint amb els progenitors. Entre els que superaven els 24.000 euros nets anuals, el percentatge baixava fins al 29,4%.

Joves i persones nascudes a l’estranger ho tenen més difícil

El problema no afecta tots els perfils de la mateixa manera.

L’INE constata que el 2025 un 7,6% de les persones majors de 16 anys havia buscat activament habitatge sense aconseguir canviar de residència. En gairebé set de cada deu casos, el principal obstacle va ser el preu excessiu de l’habitatge.

Per edats, la dificultat era especialment elevada entre les persones de 30 a 44 anys, amb un 14,9% que havia buscat habitatge sense èxit, i entre les de 16 a 29 anys, amb un 9,6%. Entre els majors de 65 anys, en canvi, el percentatge era només de l’1,5%.

També apareixen diferències segons el lloc de naixement. El percentatge de persones que havien buscat habitatge sense aconseguir mudar-se arribava al 13,7% entre les nascudes fora de la Unió Europea, al 9,5% entre les nascudes en un altre país de la UE i al 6,3% entre les nascudes a Espanya. Aquestes dades no impliquen per si soles discriminació, però sí que evidencien que l’accés a l’habitatge és més difícil per a determinats grups.

Davant d’aquesta realitat, cada vegada criden més l’atenció alternatives que prometen reduir dràsticament el cost inicial.

De contenidor marítim a casa

Una d’aquestes opcions són les cases contenidor i les cases prefabricades modulars.

Segons explica The Corten Company, empresa especialitzada en aquest tipus de construccions, alguns models parteixen de contenidors marítims reciclats, originalment destinats al transport de mercaderies.

Aquestes estructures estan fabricades amb acer corten, un material que, segons la companyia, aporta «resistència, durabilitat i seguretat».

L’aprofitament d’una estructura ja existent permet reduir els temps de construcció. Segons l’empresa, determinats projectes poden estar acabats en menys de sis mesos, en funció de les dimensions i característiques de l’habitatge.

Un altre dels seus atractius és la modularitat: si les necessitats familiars canvien, alguns habitatges poden ampliar-se o modificar-se afegint nous mòduls.

Realment s’estan utilitzant aquestes cases?

Les cases prefabricades han deixat de ser exclusivament una construcció anecdòtica o destinada a segones residències. Existeixen empreses especialitzades en habitatges modulars i contenidors transformats, i la legislació urbanística contempla expressament la instal·lació de cases prefabricades, tant provisionals com permanents. Això és important perquè demostra que jurídicament no són simplement un “moble” que es pugui deixar en qualsevol parcel·la.

El seu atractiu resulta evident en un moment en què l’habitatge tradicional queda fora de l’abast de moltes economies familiars: el preu anunciat de l’estructura pot ser molt inferior al d’un pis o una casa convencional.

Però hi ha una diferència essencial: el preu de la casa no és necessàriament el preu final de tenir una casa legalment habitable.

Amazon entra en escena: una casa de dues plantes per 13.916 euros

La sorpresa arriba quan aquest tipus d’estructures es poden trobar fins i tot en Amazon.

La multinacional comercialitzava una «casa prefabricada modular i plegable amb cuina i bany» amb dues plantes per 13.916 euros.

Amazon la presentava com a «ideal per a adults, lloguers o espais de treball».

A més, segons la informació de l’article original, hi havia diferents opcions de cases prefabricades entre aproximadament 10.000 i 25.000 euros, amb possibilitat de modificar colors i afegir complements.

L’habitatge arriba per ser instal·lat o muntat i el cost pot augmentar considerablement segons els acabats, el transport, la preparació del terreny, la cimentació, els subministraments o els serveis de muntatge que siguin necessaris.

Comprar-la a Amazon no significa que puguis posar-la on vulguis

Aquest és probablement el punt més important abans de prémer el botó de compra.

Comprar una casa prefabricada per internet no permet instal·lar-la automàticament en qualsevol terreny.

La regulació urbanística depèn en bona part de les comunitats autònomes i dels ajuntaments. A Catalunya, per exemple, la normativa inclou expressament la instal·lació de cases prefabricades o similars, siguin provisionals o permanents, entre les actuacions sotmeses al control urbanístic corresponent. Les llicències s’han d’atorgar d’acord amb la legislació, el planejament urbanístic i les ordenances municipals.

Per tant, abans de comprar-ne una cal comprovar quin tipus de sòl tenim, què permet el planejament municipal i quines autoritzacions exigeix l’ajuntament.

Quins permisos puc necessitar?

Si la intenció és utilitzar-la com a habitatge permanent, una casa prefabricada no queda automàticament exempta de les obligacions que afecten qualsevol altra edificació.

Segons el municipi, el tipus de construcció i el terreny, poden entrar en joc la llicència urbanística o d’obres, un projecte tècnic quan sigui exigible, les condicions d’habitabilitat, la connexió o legalització dels subministraments i els tràmits necessaris per poder ocupar legalment l’habitatge.

La normativa urbanística catalana estableix expressament que la instal·lació de cases prefabricades pot estar sotmesa a llicència urbanística, independentment que siguin provisionals o permanents.

Això significa que comprar una casa per 13.916 euros no equival necessàriament a tenir un habitatge acabat i legal per aquest import.

Cal sumar-hi, segons cada projecte, el terreny, transport, muntatge, fonamentació o preparació de la parcel·la, connexions d’aigua i electricitat, sanejament, tècnics, taxes, llicències i altres adaptacions que pugui exigir l’administració.

Una alternativa interessant, però no una casa per 13.000 euros “claus en mà”

Les cases prefabricades barates poden convertir-se en una alternativa interessant en plena crisi d’accés a l’habitatge, especialment perquè industrialitzar una part de la construcció pot reduir terminis i determinats costos.

Però el reclam d’una «casa per 13.000 euros» necessita context.

Amazon pot vendre l’estructura, però no ven el dret a construir sobre un terreny. Abans de comprar-la, el primer pas hauria de ser consultar l’ajuntament del municipi on es vol instal·lar i comprovar que la parcel·la permet aquest ús i quins permisos són necessaris.

En un país on el 44,3% dels joves de 26 a 34 anys encara viu amb els pares i gairebé la meitat dels que ho fan assenyalen dificultats econòmiques per comprar o llogar, no sorprèn que una casa anunciada per menys de 14.000 euros desperti interès.

La possibilitat existeix. El que no existeix és la drecera urbanística: prefabricada, modular o comprada per Amazon, si ha de convertir-se en un habitatge, haurà de complir la normativa que li correspongui.