Ni 20 ni 25 anys: l’expert revela quants anys has de cotitzar per cobrar una pensió a Espanya
Ignacio Solsona explica què determina realment quant cobrarem quan arribi la jubilació

Ignacio Solsona, advocat / Twitter
Arribar a la jubilació amb tranquil·litat no depèn només de complir una determinada edat. A Espanya, la quantitat que acabarem cobrant de pensió està condicionada principalment pels anys cotitzats, les bases de cotització acumulades al llarg de la vida laboral i el moment en què decidim retirar-nos.
Per això, quan s’acosta el final de la vida professional, és habitual que apareguin els dubtes: quants anys necessito haver treballat?, quant cobraré?, què passa si només he cotitzat 15 anys?, em convé continuar treballant?, i si he cotitzat alhora com a assalariat i com a autònom?
L’advocat laboralista Ignacio Solsona, especialitzat en qüestions relacionades amb la Seguretat Social i creador del canal de YouTube Laboroteca, intenta donar resposta a aquestes preguntes explicant d’una manera més accessible com funciona el sistema. Solsona també és autor de continguts especialitzats en jubilació i pensions, en què analitza les reformes i els càlculs que poden determinar la futura prestació.
15 anys cotitzats: el mínim per accedir a la pensió contributiva
Una de les dades que més pot sorprendre és que no cal haver cotitzat ni 20 ni 25 anys per tenir dret a una pensió contributiva de jubilació.
El període mínim general és de 15 anys cotitzats. Amb aquests 15 anys, el treballador parteix d’un 50% de la base reguladora, sempre que també compleixi la resta de requisits exigits per la Seguretat Social.
Això és important: cobrar el 50% de la base reguladora no significa cobrar la meitat de l’últim sou. La base reguladora es calcula a partir de les bases de cotització que corresponen al període establert legalment.
Per tant, dues persones que hagin cotitzat exactament 15 anys poden acabar cobrant quantitats molt diferents.
Com més temps cotitzem, més percentatge de pensió podem aconseguir
A partir dels primers 15 anys cotitzats, cada mes addicional va augmentant el percentatge que s’aplica sobre la base reguladora.
Segons explica Solsona, el sistema actual no calcula aquest augment simplement per anys complets, sinó que té en compte els mesos cotitzats.
Per a les jubilacions que es produeixen el 2026, els primers 15 anys generen el 50%. A partir d’aquí, pels primers 49 mesos addicionals s’hi suma un 0,21% per cada mes, i pels 209 mesos següents, un 0,19% mensual, fins a arribar al 100%. El 2026 són necessaris 36 anys i 6 mesos cotitzats per arribar al 100% segons aquesta escala; a partir del 2027, el període passa a 37 anys.
Això explica per què la vida laboral completa és tan important: no només serveix per saber si tenim dret a jubilar-nos, sinó també per determinar quin percentatge ens correspon.
La base reguladora: l’altra gran peça del puzle
Tenir molts anys cotitzats no és l’únic que importa.
La quantia final també depèn de les bases de cotització. Dit d’una altra manera, importa durant quant temps hem cotitzat, però també per quines quantitats hem cotitzat.
La mateixa Seguretat Social explica que la pensió es determina aplicant a la base reguladora el percentatge que correspon segons els anys cotitzats i, quan sigui aplicable, altres ajustos relacionats amb la modalitat i l’edat de jubilació.
A més, el 2026 ha començat a aplicar-se progressivament un nou sistema de càlcul. Fins al 2040 conviuran dos mètodes i, en els casos previstos, s’aplicarà el resultat més favorable per al pensionista. La reforma acabarà permetent tenir en compte un període més ampli i descartar algunes de les pitjors bases de cotització.
Cotitzar més pot marcar una gran diferència
Solsona posa un exemple especialment clar.
Suposem que una persona cotitza 1.500 euros com a treballador per compte d’altri i, alhora, es dona d’alta com a autònom i afegeix una cotització mensual de 950 euros durant deu anys.
Segons l’exemple plantejat per l’advocat, aquesta doble cotització podria fer passar la pensió dels 1.527 euros als 1.881 euros mensuals.
Parlem d’una diferència d’uns 350 euros cada mes, que multiplicada per les pagues anuals pot tenir un impacte considerable durant tota la jubilació.
Ara bé, això no significa que cotitzar indefinidament permeti incrementar sense límits la prestació: el sistema estableix topalls i condicions que cal tenir en compte en cada situació concreta.
No tot depèn de jubilar-se a una determinada edat
Un dels missatges en què insisteix l’expert és que la pensió de jubilació no depèn únicament de l’edat.
L’edat determina quan podem accedir a determinades modalitats, però després entren en joc els anys cotitzats, les bases, possibles coeficients reductors o incentius i la manera com ens jubilem.
Per això cal distingir entre la jubilació ordinària, la jubilació anticipada, la jubilació parcial, la demorada o altres fórmules que permeten, sota determinades condicions, combinar feina i pensió.
Solsona destaca, per exemple, que en molts casos la jubilació parcial pot resultar econòmicament més interessant que l’anticipada, però adverteix que no tothom pot accedir-hi i que cal analitzar cada cas individualment.
Els últims anys de vida laboral poden ser decisius
Aquest és probablement un dels consells més importants de l’expert: no esperar a l’últim moment per comprovar quina pensió ens quedarà.
Els últims anys de la carrera professional poden tenir un impacte important en la futura prestació, especialment perquè les bases de cotització intervenen directament en el càlcul de la base reguladora.
També convé revisar si tenim llacunes de cotització, és a dir, períodes en què no hem cotitzat. Des del 2026 s’han introduït canvis en la forma d’integrar determinades llacunes, amb millores específiques per a alguns col·lectius.
Què hauríem de mirar abans de jubilar-nos?
Abans de prendre una decisió, convé revisar especialment la nostra vida laboral, els anys i mesos totals cotitzats, les bases de cotització, l’edat a la qual ens volem jubilar i si avançar o retardar aquest moment pot modificar la prestació.
També és important no confondre base reguladora, base de cotització i pensió final, perquè són conceptes diferents.
El missatge d'Ignacio Solsona és, en definitiva, que planificar la jubilació amb temps pot marcar una diferència important.
No n’hi ha prou amb arribar a l’edat de retirar-se i esperar que la Seguretat Social faci els números. Saber quants anys tenim cotitzats, per quines bases hem cotitzat i quin tipus de jubilació ens interessa permet anticipar el resultat i prendre decisions abans que sigui massa tard.
Perquè, en matèria de pensions a Espanya, uns quants anys —i fins i tot uns quants mesos— poden acabar traduint-se en una diferència important en els diners que cobrarem cada mes durant la jubilació.
- Juan José Ebenezer, mecànic: «Una cosa que tots feu malament és pujar al cotxe, posar l’aire condicionat i tancar les portes»
- Un grup de joves colpeja l'home que anaven a atracar a Manresa
- El Govern restringeix la mobilitat dimecres i suspèn les classes a cinc comarques per la previsió de pluges intenses
- Canvi radical de temps a la Catalunya central: arriben tempestes, calamarsa i més de 20 litres en mitja hora
- Guanyen 50 milions a l’Euromilions i prenen una decisió que revoluciona el seu poble per sempre
- La tornada a l'escola, en directe: segueix la vaga de professors i les incidències
- Necrològiques del 7 de setembre
- El curs comença amb l’acollida com a gran repte a la Catalunya central