Fuig d’Espanya, treballa a Austràlia i guanya 1.700 euros cada setmana

Cada vegada hi ha més espanyols que viuen a l’estranger. Segons les últimes dades de l’INE, a 1 de gener de 2026 hi havia 3.202.002 persones amb nacionalitat espanyola residint fora del país, un 5,1% més que un any abans. Ara bé, aquesta xifra inclou també molts espanyols nascuts a l’estranger: entre les noves inscripcions al padró exterior del 2025, només 37.323 corresponien a persones nascudes a Espanya.

Tot i això, el fenomen dels joves que marxen d’Espanya per treballar continua molt present. Salaris baixos, dificultats per independitzar-se, l’augment del preu de l’habitatge i la possibilitat de trobar sous més elevats en altres països fan que alguns decideixin provar sort lluny de casa. I no només ho fan els més joves: també hi ha adults que busquen noves oportunitats laborals, millors condicions o més capacitat d’estalvi a l’estranger.

Un dels destins que apareix sovint a les xarxes socials és Austràlia, especialment per les oportunitats que ofereixen sectors com l’hostaleria, la construcció o l’agricultura.

Mario fa cinc anys que treballa a Austràlia

Mario és un jove espanyol que va decidir marxar a Austràlia a la recerca de noves oportunitats. Ja fa cinc anys que hi viu i treballa i recentment ha explicat a través de TikTok com és el seu dia a dia i, sobretot, quants diners pot arribar a estalviar.

Actualment treballa en una granja de cotó. La seva jornada, però, és especialment exigent: assegura que treballa 12 hores diàries, de dilluns a diumenge, durant determinades temporades.

Segons explica, la feina no requereix un gran esforç físic, però sí molta resistència mental. «L’única dificultat és aguantar psicològicament fer tantes hores durant diversos mesos», reconeix.

La seva tasca consisteix a descarregar camions amb maquinària agrícola i transportar els sacs de cotó fins a una nau perquè després siguin distribuïts.

Quant guanya?

Mario afirma que habitualment cobra 31 dòlars australians per hora, aproximadament uns 18 euros, mentre que les hores extres se li paguen a uns 56 dòlars australians, més de 30 euros l’hora.

Gràcies a la gran quantitat d’hores que acumula, assegura que pot cobrar al voltant de 2.950 dòlars australians per setmana, que segons els càlculs que explica al vídeo equivalen a aproximadament 1.700 euros nets setmanals, una vegada descomptats els impostos.

És precisament aquí on apareix la gran diferència respecte a molts salaris a Espanya: no només cobra més, sinó que intenta mantenir les despeses al mínim.

El secret per estalviar al màxim

El seu sistema és molt senzill: guanyar molt durant una temporada i gastar el mínim possible.

Mario explica que paga només 140 dòlars australians de lloguer a la setmana, aproximadament 81 euros. Segons ell, amb unes quatre hores de feina ja ha cobert l’habitatge de tota la setmana.

A això hi suma uns 90 dòlars en alimentació i aproximadament 20 dòlars en gasolina cada setmana.

En total, calcula que amb aproximadament mig dia de feina cobreix les principals despeses setmanals.

La resta del que guanya pot destinar-ho directament a estalviar diners.

«Pago tot en mig dia de feina i, per tant, els diners que guanyo els altres sis dies i mig els puc estalviar»

explica.

Treballar molt durant uns mesos per guardar gairebé tot el sou

La seva estratègia, per tant, no consisteix només a buscar un país amb sous elevats. També implica controlar al màxim el cost de vida, compartir o reduir les despeses d’habitatge, gastar poc en alimentació i evitar despeses innecessàries.

Aquest model té, però, una contrapartida clara: Mario treballa jornades molt llargues i pràcticament sense descans durant determinats períodes. És una fórmula que li permet generar molts ingressos en poc temps, però que ell mateix reconeix que pot ser mentalment molt exigent.

La seva experiència, compartida a TikTok, exemplifica una realitat cada vegada més visible a les xarxes: espanyols que decideixen marxar a altres països per aconseguir millors salaris i més capacitat d’estalvi, encara que això impliqui deixar enrere família, amics i assumir ritmes de treball molt intensos.