En primer lloc, podem dir que el confinament, que hem viscut arran de la pandèmia de la covid, ha fet que ens adonéssim de quines mancances tenen les nostres llars o què hi trobem a faltar.
Això ha fet que canviem les preferències i necessitats en els habitatges. Així, s'ha produït un primer fenomen que és que tothom vol aconseguir tenir un espai obert a casa seva, sigui una terrassa, un pati, un jardí o un balcó, i això fa que la majoria de les persones que busquen habitatge ho demanin com una condició indispensable per comprar-lo.
També ha tingut lloc un altre fenomen, el teletreball, que facilita que les persones puguin viure on realment volen o els agrada, més enllà de quant temps tarden a anar a treballar cada dia, amb la qual cosa el condicionant de proximitat al centre de treball (normalment en una gran ciutat) va perdent força a l'hora de la compra de l'habitatge, factor que, fins ara, era molt important.
Un altre efecte de la situació actual és que, com que la societat és més telemàtica (no cal anar a la universitat a estudiar, ni estar al costat del centre de treball, ja que tot es fa de manera virtual-online), en moltes grans ciutats on era gairebé impossible trobar un lloguer, hi ha un estoc d'habitatges disponibles que fa uns mesos era impensable. Això té una doble lectura, en aquest cas afecta de forma negativa el propietari dels immobles per llogar, i afavoreix el possible futur inquilí, ja que li permet triar entre diverses opcions i a un preu inferior al d'abans, quan era gairebé impossible trobar un habitatge de lloguer i molt menys negociar-ne el preu.
També es produeix un alentiment del sector, ja que els compradors s'han tornat més exigents amb les condicions de l'habitatge que volen adquirir, i pensen que, atesa la situació econòmica, poden aconseguir més bon preu i prefereixen mirar i tornar a mirar i esperar a veure què passa, abans de fer una oferta per un habitatge.
Un altre factor important és el sector financer, ja que moltes persones s'estan plantejant comprar un habitatge, però, atesa la situació laboral general amb els ERTO presents en el dia a dia, i la inestabilitat que això genera, fa que les entitats financeres no estiguin gaire obertes a concedir una hipoteca; llevat que es compleixin molts requisits que, potser abans de tot això, no eren tan necessaris. Actualment podem dir que, per a la concessió de la hipoteca, les entitats financeres s'han tornat més exigents.
El canvi en la demanda
El canvi en la demandaD'altra banda, es produeix una altra realitat que consisteix en la demanda de nous habitatges amb unes determinades característiques, en què ja no importa tant la localització de l'habitatge com les seves prestacions. I això encoratja el sector de la construcció a llançar-se a construir habitatges en sòls més allunyats de les grans ciutats, per la qual cosa el preu de l'habitatge pot ser, al seu torn, més econòmic i amb millors prestacions. Això també provoca que les empreses constructores s'estiguin plantejant fer, a partir d'ara, uns habitatges més confortables i amb més espais oberts, on no prevalgui tant el fet d'aprofitar fins a l'últim metre quadrat, com que la casa sigui més agradable i confortable a l'hora d'habitar-la. I això és precisament el que els compradors estan demanant.
Una altra realitat és que tant locals comercials com oficines s'estan tancant. Malauradament, ja no són tan necessaris, atès que, segons estem veient, l'activitat presencial està cada vegada més en declivi. En aquest sentit, el que cal és reinventar aquests espais i adequar-los a la demanda actual, en molts casos transformant-los en habitatges..
Buscant un costat positiu a aquesta situació delicada que vivim, es pot considerar com a factible que l'evolució del mercat immobiliari demandarà uns habitatges amb unes noves prestacions, que faran que es necessiti construir nous habitatges que tinguin tots aquests requisits (espais amplis i oberts, llum natural i espais exteriors). Com que no ha d'estar necessàriament en llocs molt propers a les grans ciutats perquè tot serà més «a distància» o «en línia», farà que sorgeixin nous nuclis urbans, ara inexistents, on el cost del terreny serà més barat, el que comportarà que els habitatges siguin més assequibles a totes les butxaques.
Si tot això finalment evoluciona així, podria portar cap a un ressorgiment del sector immobiliari que podria aportar, d'una banda, llocs de treball a moltes persones que actualment no en tenen i, de l'altra, aconseguir tenir un parc d'habitatges més confortable i econòmic, la qual cosa ajudaria a escala global a generar llocs de treball, i a aixecar l'economia, que, presumiblement, quedarà molt ressentida durant un quant temps pels efectes de la pandèmia.
Aquesta situació deixa en l'actualitat diversos aspectes clars ara com ara:
- Els compradors demanen tenir espais oberts (balcó, terrassa, pati, jardí, etc..)
- Es valora que l'habitatge sigui en un entorn agradable i amb bona llum natural. No importa tant la distància al centre de treball, estudi...
- Hi ha una cartera més àmplia d'habitatges de lloguer i preus més assequibles.
- El mercat immobiliari va lent, està letàrgic, però segueix movent-se.
- Es produeix un enduriment de les condicions per aconseguir finançament a través de les entitats financeres.
- Es tendeix a fer construccions d'obra nova en què es valoren més els espais oberts i això dona lloc a la creació d'habitatges més pràctics i sostenibles.
- Hi ha una tendència a transformar locals i oficines en habitatges.
Espero que aquestes línies hagin aportat una mica de llum a com es troba el mercat immobiliari actualment; encara que és evident que no podem saber si aquest nou escenari serà millor o pitjor per a tots, el que sí que és segur és que serà simplement diferent.
