Les vacances i els caps de setmana llargs són els moments més propicis perquè els lladres entrin a robar, però no són els únics períodes en què es registren robatoris. El 2020, tot i el confinament que va suposar una major presència a les cases, es van produir més de 100.000 robatoris entre negocis i domicilis particulars (això sí, aquesta xifra és un 30% menys que anys anteriors). No podem evitar aquests actes vandàlics íntegrament, però sí que podem minimitzar-ne el risc. Com?

  • No parlis en presència de desconeguts o al carrer sobre la teva absència. Tampoc ho facis a les xarxes socials, perquè és una informació a la qual pot accedir molta gent. Si vols penjar fotos de les vacances, millor fes-ho un cop tornis.
  • Assegura’t de tancar bé totes les portes i finestres.
  • Col·loca reixes en aquelles finestres i portes de fàcil accés.
  • Si pots permetre-t’ho, instal·la un sistema de seguretat.
  • Comenta a algun familiar o veí de confiança que estigui pendent de retirar-te les cartes de la bústia i que no s’acumuli la correspondència. Si a més disposen de claus, demana’ls que et reguin el jardí o que t’encenguin les llums de tant en tant.
  • Procura no deixar roba estesa sense treure durant molts dies.
  • No tanquis del tot l’electricitat. Un timbre sense so és un senyal d’alerta per als lladres.
  • Contracta una assegurança de la llar si no disposes d’ella.
  • Si marxes molts dies, contempla la possibilitat d’instal·lar un temporitzador que encengui i apagui els llums cada cert temps.
  • No deixis jocs de claus ni sota lla catifa ni dins de la bústia, ni tampoc a torretes pròximes a la porta, són els primers llocs on miren els delinqüents.
  • Deixa el teu telèfon de contacte a algun veí perquè puguin localitzar-te en cas que sigui necessari.
  • Si ve personal d’alguna empresa de serveis, demana-li que s’identifiqui convenientment. I si encara tens dubtes, truca a l’empresa, però sempre buscant el telèfon a Internet i mai amb el número que et faciliti l’operari.

Sistemes habituals de robatoris i mecanismes per evitar-ho

«En últims anys ha evolucionat el sistema que utilitzen els lladres per entrar als domicilis, fa uns anys enrere en la major part de robatoris s’utilitzava un sistema de palanca anomenat pota de cabra, però obligava el delinqüent a realitzar molt esforç, molt soroll i molts desperfectes, per tant, existia més probabilitat que hi hagués algun veí que s’adonés de l’intent de robatori. El lladre s’arriscava a ser enxampat i per això, ara com ara, els sistemes d’intrusió no necessiten d’eines de gran volum. A més, està constatat que el 90% dels sistemes de seguretat actuals estan desfasats.

Empres especialitzades en sistemes de seguretat i mètodes antirobatoris, han posat en marxa campanyes per evitar l’anomenat robatori dels tres minuts «que és el que es triga a obrir la gran majoria de panys o bombins del mercat», expliquen els entesos.

Els sistemes més utilitzats en aquests moments són el Bumping, que és un tipus de claus fressada amb una combinació concreta. De fet, es pot trobar a partir de 20 euros a nombroses pàgines webs o plataformes d’Internet i no requereix d’un gran coneixement per utilitzar-la. «Estem parlant que amb una pràctica de dues o tres hores permet obrir la gran majoria de panys existents», assenyalen fonts d’empreses del sector de la seguretat. Un altre sistema que s’utilitza sovint és el de tancar l’escut i/o cilindre amb una simple mordassa, que permet obrir un pany de seguretat de tres punts tancat amb clau.

Al mercat trobem nombrosos kits de seguretat, en molts casos amb muntatge inclòs, que ofereixen una resistència mínima de vint minuts. A més, actualment també es pot trobar, per exemple, un sistema de seguretat de detecció anticipada que fa sonar una alarma i avisa abans que el lladre vulneri el sistema. D’aquesta manera, sona una alarma però al lladre encara li queda una bona estona de feina i l’obliga a realitzar el forçament del pany amb una sirena sonant. Es tracta de posar totes les mesures i els impediments que puguem per evitar un robatori o un assalt a la nostra propietat privada.