El govern espanyol va aprovar en un Consell de Ministres de finals d’octubre l’avantprojecte de llei d’habitatge que permet declarar zones tensionades en què es limiti el preu del lloguer i que n’incentiva la reducció amb deduccions fiscals als propietaris. El text arriba després de prop d’un any de bloqueig per la manca d’acord entre PSOE i Unides Podem sobre la regulació de preus dels arrendaments i entre crítiques dels col·lectius pel dret a l’habitatge, que denuncien que conté mesures «altament insuficients» que no donen «garanties reals». A partir d’ara, la norma haurà de passar el tràmit parlamentari al Congrés -on podria patir modificacions- amb la previsió que s’aprovi el segon semestre de 2022.
El text deixa en mans de les autonomies la possibilitat de demanar que es declarin zones tensionades als seus territoris per un període màxim de tres anys. En aquestes zones els grans tenidors, és a dir, propietaris amb més de deu habitatges, hauran d’abaixar els lloguers en funció d’un índex que el govern espanyol haurà d’elaborar en els 18 mesos posteriors a l’entrada en vigor de la nova normativa.
En paral·lel, els petits tenidors hauran de congelar preus i tindran beneficis fiscals si els redueixen. El text planteja una reducció de fins al 90% de l’IRPF si l’arrendador rebaixa un 5% el lloguer -inicialment s’havia difós que l’acord entre socis era per a rebaixes del 10% del lloguer- i deduccions del 70% si l’habitatge es lloga a joves d’entre 18 i 35 anys. Els arrendataris també podran demanar una pròrroga de contracte en les mateixes condicions.
En els nous contractes, també s’haurà de mantenir el preu, però s’estableixen excepcions. Si el propietari ha fet reformes substancials o ofereix un contracte per a un període d’almenys deu anys podrà augmentar el lloguer fins a un 10%. Les zones tensionades seran aquelles en què el cost de la hipoteca o lloguer sumat a les despeses de subministraments superi el 30% dels ingressos mitjans de les llars o en què els preus hagin augmentat almenys un 5% en els últims cinc anys.
A banda, la llei inclou una reserva del 30% de totes les promocions per a habitatge protegit i defineix un impost per als habitatges buits a través d’un recàrrec de l’Impost sobre Béns Immobles (IBI) que podrà arribar fins al 150% i que podran aplicar els ajuntaments.
La llei estatal d’habitatge, la primera de la democràcia, suavitza la norma catalana que el govern espanyol ha portat al Tribunal Constitucional sense demanar-ne la suspensió automàtica. De fet, el sector immobiliari considera que la del govern espanyol és «més equilibrada» que la catalana per elements com les bonificacions fiscals.
La norma catalana de lloguers estableix que la declaració de mercat d’habitatge tens pot allargar-se cinc anys i en aquestes zones el preu del lloguer s’ha de fixar en funció de l’índex de referència de l’Agència d’Habitatge de Catalunya. El Govern va avançar que miraria «amb lupa» que la llei estatal no envaeixi les seves competències.
Crítiques de les entitats
Entitats pel dret a l’habitatge com la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), el Sindicat de Llogateres o el Moviment Ningú Sense Llar, entre altres, van demanar que es retardés l’aprovació de la llei en el Consell de Ministres fins que inclogui «garanties reals».
Els col·lectius veuen la regulació de lloguers de la norma «ineficient» i lamenten que no resol les problemàtiques socials actuals, com ara els desnonaments o el sensellarisme.
Unides Podem, ERC, JxCat, CUP i altres partits sobiranistes van registrar al Congrés un text alternatiu elaborat per les entitats, que reclamen a aquestes formacions que segueixin donant-hi suport i esmenin el text aprovat pel govern espanyol.
