Manresa és una ciutat mitjana d’una mica més de 76.000 habitants. Aquí avui només s’està impulsant una promoció immobiliària de certa envergadura. Un fet significatiu que ens indica que el món de l’edificació està canviant per raons diverses que tenen molt a veure tant amb la dificultat per accedir a un habitatge, com amb els canvis del públic, i molt especialment de les noves generacions, d’allò que es demana a l’hora d’adquirir una casa. Qüestions com els acabats o el luxe comencen a pesar molt menys que temes com l’eficiència energètica a l’hora de prendre una decisió sobre la compra d’un pis.
La societat ha fet seves les paraules de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, quan afirmava que cal avançar amb rapidesa cap a un futur verd, digital i resilient perquè així serà el futur de la pròxima generació”. D’aquí que sigui imprescindible aprofitar el fort increment de l’activitat en el sector de la construcció que fa preveure l’arribada del Fons Next Generation de la Unió Europea per donar un impuls definitiu a la rehabilitació, reforma i manteniment d’edificis.
Reutilitzar, reduir i reciclar també implica els nostres habitatges
Estem prenent consciència com a societat que l’habitabilitat, la qualitat de vida, el confort i, en definitiva, la nostra salut, depèn en gran manera de com són els nostres edificis, ja que és en ells on passem el 80% de la nostra existència, sigui per treballar, descansar o socialitzar, però també que no podem demanar més al nostre planeta, que hem de reutilitzar, reduir i reciclar els recursos de què disposem, i l’edificació no pot ser una excepció. Això implica una aposta per la rehabilitació del nostre parc d’habitatges, tant per fer-lo més eficients energèticament, de forma que consumeixin menys energia, però també per adaptar-los a les nostres necessitats, que són canviants al llarg de la nostra existència.
Això significa que cal fer un esforç per diagnosticar quina és la situació de cadascun dels nostres edificis per descobrir les seves mancances, planificar les actuacions necessàries per solucionar-les, avaluar, gestionar i dirigir les intervencions que calgui fer. Una tasca que ha de permetre, d’una banda, millorar les condicions dels habitatges ocupats i, per l’altre, generar una nova oferta basada en aquells recursos que ja tenim.
La rehabilitació permet fer créixer un subsector de la construcció basat en el reaprofitament, capaç de generar un important estalvi energètic i molt poc supeditat a les oscil·lacions de preu de les matèries primeres i del seu transport. És una indústria de «quilòmetre zero», que segurament representa la millor manera de construir, tant per l’estalvi que representa com pel fet que enforteix empreses locals, que basen el seu treball en la càrrega de mà d’obra i generen llocs de treball al territori. En aquesta nova forma d’entendre l’edificació els arquitectes tècnics tenen molt a dir, ja que no en va són els experts en l’art de construir i mantenir en bones condicions els nostres habitatges d’una forma sostenible.
De la mateixa manera que tenen molt a dir i, sobretot, d’assessorar, en un altre dels fenòmens emergents en el sector de l’edificació, com és la proliferació de les promocions cooperatives. Una fórmula que permet facilitar l’accés a l’habitatge i mitjançant el qual els cooperativistes adquireixen el sòl necessari per edificar i actuen com a promotors, cosa que els permet obtenir uns habitatges adaptats a les seves necessitats particulars, fer cases més eficients des d’una perspectiva ambiental i aconseguir adquirir la casa seva a un preu de constructor, cosa que suposa un estalvi important, que pot arribar a ser de l’ordre del 15 al 20% respecte al preu de mercat.
Tot just estem començant a veure el final del túnel que ha suposat la pandèmia i que ens ha deixat un món amb unes demandes i unes necessitats diferents de les que teníem. S’obre una nova etapa on hem de ser capaços de garantir un accés més senzill a l’habitatge que no pot deixar de banda qüestions ambientals i energètiques. És el moment d’encetar una reflexió sobre el futur de la construcció en la qual resultarà primordial el paper de l’arquitectura tècnica.
