Els infants estan envoltats de notícies, imatges o comentaris que els parlen sobre la guerra, sobre morts, gent que fuig dels seus països, gent que mor ofegada al mar intentant salvar la seva vida i la dels seus fills i filles... Situacions molt greus on es posa en joc la condició humana i els seus límits. Sovint, als adults ens agradaria protegir-los d'aquestes notícies, que ni nosaltres entenem o ens podem explicar, però no és possible. I negar l'evidència només els fa més dèbils per poder tenir eines per afrontar possibles situacions de patiment propi o de generació d'empatia cap al dolor dels altres.

Volem compartir amb vosaltres alguns consells sobre com afrontar aquest tema amb els infants. Tenint en compte el que ja sabem, tots els infants són diferents i tenen necessitats diferents, per tant el millor és conèixer molt bé què necessita l'infant amb el qual estem parlant. Preguntar-los abans què saben del tema: és convenient primer saber què saben ells del tema, no avançar-nos volent-los donar massa informació, amb això podem generar-los pors o preguntes noves que ells no s'havien fet encara. D'aquesta manera també orientem les nostres respostes en el marc del que ells saben.

Preguntar-los què volen saber: no sempre tots els infants volen respostes sobre tots els temes, a vegades amb una resposta molt senzilla estan satisfets i no és fins més endavant que tornen sobre la mateixa pregunta i ja demanen més, respectem el seu ritme.

Respectar les seves preguntes, per complicades o estranyes que ens semblin: si els infants se senten jutjats, o creuen que el que estan pensant és una cosa que està malament, ens deixaran de preguntar coses, i buscaran les respostes en altres.

Dir sempre la veritat: no podem mentir-los, podem suavitzar les coses però no mentir, ni enganyar, ni amagar informació que ens estan demanant, ho acabaran sabent i es trencarà la confiança que ens tenen.

Simplificar les respostes: sovint ens és difícil donar una resposta senzilla a un problema greu i que sovint ni nosaltres comprenem, però els nens no busquen en nosaltres un catedràtic, busquen algú que els faci sentir segurs, tranquils i protegits. Per tant, les respostes no cal que siguin científiques. I quan no sabem alguna cosa, els podem dir que no ho sabem o que tampoc no ho entenem.

Buscar les respostes junts: a partir d'una certa edat, podem buscar la informació que ens demanen i que desconeixem junts, de tal manera que aprenen amb nosaltres quines fonts d'informació són fiables, a interpretar les notícies. I podem posar un cert filtre segons la cruesa del que estan veient.

En tot cas, cal que siguem honestes i que facilitem que puguin parlar amb nosaltres de qualsevol tema que els pugui inquietar o generar malestar.