Sílvia Roses Porrino (Manresa, 17 de maig del 1994) va estudiar Enginyeria de sistemes TIC a la UPC de Manresa i actualment treballa com a enginyera a l'empresa Selba, que té la seu a Sant Salvador de Guardiola, i es dedica a fer electrònica a mida, en la qual s'encarrega de gestionar diferents projectes.

Tot i que és la quarta enginyera que protagonitza aquesta sèrie d'entrevistes de la UPC, veig que encara hi ha moltes branques de l'enginyeria per descobrir. Què son les TIC?

És una enginyeria que va sorgir fa uns anys, derivada de telecomunicacions però ambientada i molt més enfocada de cara a la programació, a l'electrònica. Per tant, és una branca en la qual es combina molt la programació amb l'electrònica i les comunicacions. Has d'entendre els sistemes, com funcionen.

De quina classe d'aparells electrònics estem parlant?

Gairebé totes les maquinàries necessiten programació. Avui en dia tot està més automatitzat.

Posi algun exemple del que explica.

Anant una mica cap al meu ter-reny, sistemes que recullen dades d'uns sensors i que actuen sobre un equip de ventilació per millorar l'ambient; equips que regulen de manera autònoma la temperatura d'un habitacle en un transport públic, etc. Jo em dedico a la climatització dels trens, segur que no t'ho imaginaves.

La veritat és que no. Veig que no hi entenc gaire...

Bàsicament, el que es fa és programar una placa electrònica que és la que acaba controlant la climatització del tren, però tot comença amb la programació d'aquesta placa, depenent de les necessitats i els requisits de cada client, que varien d'uns als altres.

És una carrera que té moltes cares?

Sí, perquè quan estem parlant, per exemple, de la climatització d'un tren, no només es tracta de programar la placa electrònica, sinó que també has de dominar tot el que és el maquinari per tal de poder posar-te davant d'un projecte. No és una carrera on et tanques en una especialitat, sinó que has de fer una mica de tot. És una carrera on importa molt l'objecte, el dispositiu, perquè n'hi ha d'altres que es basen només en la programació, sense poder tocar el dispositiu en sí.

Costa molt adaptar-se al món laboral?

La veritat és que des de la UPC de Manresa es fa una molt bona feina. Quan vaig sortir tenia la base suficient per poder enfrontar-me a diferents problemes del dia a dia dins l'empresa. Òbviament, no ho saps tot i hi ha moltes coses que desconeixes, però vaig notar que parlava el mateix idioma que els meus companys.

Exactament, en el seu cas, com es treballa?

És una feina molt cooperativa, on tothom fa una mica de tot. Jo no entenc de trens ni de climes, per tant, dins l'equip hi ha gent que m'explica quins components hi hauria d'haver i jo em preocupo que el projecte surti d'acord amb els objectius marcats.

Són molts a l'equip?

Som set enginyers.

Es fomenta des de la UPC de Manresa aquest treball en grup que posteriorment és el que es troba en el món laboral?

La veritat és que sí. És molt important incentivar aquest tipus d'activitats, i des de la UPC sempre que fèiem activitats es treballava en parelles, i d'altres en grups més grans. El contacte amb altres enginyers és molt important. En el món laboral els companys t'ajuden i, en certa manera, fan la funció de professors.

M'imagino que les TIC deuen ser una carrera on es toquen molts aspectes de l'enginyeria, quins destacaria?

Jo penso que la part de circuits és una de les més importants, i a la universitat vaig aprendre'n moltes coses, tot i que el que realment m'interessava era programar. Ara desitjaria haver-hi prestat més atenció perquè em trobo molts problemes de hardware on necessito l'ajuda dels companys de feina [riu]. Realment, en aquell moment no era conscient de la seva importància. Són coses que s'aprenen amb el temps.

La tecnologia cada cop té més importància i les TIC sembla que també.

És clar que en el futur tot passarà per l'electrònica, cada cop tot és més automàtic. Per tant, el paper de les màquines és molt important, i encara ho serà més. Saber programar-les, millorar-les, és essencial.

M'imagino que hi deu haver moltes portes obertes, un cop s'acaba la carrera, oi?

Quan vaig acabar la carrera vaig tenir moltes ofertes de feina, unes quatre o cinc, i és una cosa que s'ha de valorar molt perquè, avui en dia, la tendència sembla la contrària; d'aquí el valor de tenir una bona sortida laboral. A més, l'empresa on estic és de Salelles [a Sant Salvador de Guardiola], i això també té un valor; la qualitat de vida. No perds el temps anant amunt i avall, és un altre factor. Al Bages hi ha molta oferta.

Mentre estudiava, també va treballar?

En el meu cas, no. Però és veritat que estant a la UPC tens facilitats per aconseguir fer feines a diferents empreses, és una cosa que molta gent aprofita. I realment les pràctiques es poden compaginar molt bé amb els estudis, que és un tema que a vegades els estudiants no tenen gaire clar. Quan jo estudiava, molts ho feien i no tenien més problemes que la resta.

És la primera dona enginyera que entrevisto. Creu que encara avui en dia s'associa la figura de l'enginyer a l'home?

És una cosa que he notat, ja quan estudiava, perquè érem molt poques noies a classe i ara que treballo encara es veu més. Soc l'única dona que hi ha. Moltes vegades se'm mira d'una manera estranya, només perquè soc dona i la gent està acostumada a veure homes en aquest tipus de càrrecs. Sí que és veritat que de mica en mica ha anat canviant, però encara queda un llarg camí.

És difícil trobar dones en aquest tipus de càrrecs?

Quan viatjo trobo dones en càr-recs de gestió, administració, etc. Però, molts cops, en aspectes més tècnics, de programació, soc l'única que hi ha. Encara avui les empreses tecnològiques no estan acostumades a contractar dones.

Què li diria per acabar de convèncer algú que vol estudiar TIC?

Que és una carrera que no ofereix cap mena de dubtes en tema de sortides laborals i això avui en dia marca les diferències.