La vergonya és una emoció que hem pogut sentir totes les persones en diverses situacions. A diferència d'altres emocions, no es troba una qüestió adaptativa en el fet de sentir vergonya. Si bé és cert que, en relacionar-se amb la por o la inseguretat, el sentir vergonya té un punt de prevenció i d'autoprotecció davant de determinades situacions que preveiem que ens poden ferir o sentir-nos humiliats. Malgrat tot, el fet de sentir vergonya es dona molt sovint sense saber exactament què és el que temem o de què ens hem de prevenir i protegir.
La vergonya és diferent en infants que en adults. Quan els nens i nenes són petits, la vergonya comença a aparèixer en el moment que comencen a prendre consciència del seu jo, que són persones diferents de les altres, i es comença a forjar el propi autoconcepte i autoestima. En aquesta construcció, els altres, sobretot els adults, hi tenen un paper important i els infants poden sentir que és millor preservar-se dels missatges i judicis dels adults ja que poden interferir en aquesta construcció i en la seva seguretat. En aquest sentit, els infants estan aprenent a relacionar-se amb l'entorn i les persones i qualsevol nova situació requereix que necessitin estar un temps observant i analitzant abans d'actuar, i la vergonya no és res més que voler «desaparèixer» del lloc per tal de poder-lo conèixer abans de relacionar-s'hi. Els infants, doncs, poden sentir vergonya sobretot davant de noves persones o de noves situacions. El fet que es trobin una persona coneguda però en un context diferent de l'habitual també els provoca vergonya ja que no deixa de ser un esdeveniment nou, per tant no ens haurà d'estranyar que es mostrin vergonyosos quan es troben la seva mestra pel carrer, ja que no és el context habitual on interaccionen amb ella.
En aquests primers estadis de la vergo-nya cal intentar comprendre'ls, escoltar-los i respectar-los. Totes en més o menys grau hem sentit vergonya, i podem empatitzar molt fàcilment amb el que deuen estar sentint en aquell moment. Malgrat que racionalment no puguem entendre per què de cop reacciona de manera vergonyosa davant la seva mestra, amb qui té molt bona relació, cal que puguem empatitzar igualment amb la seva emoció, no relativitzar-la ni menystenir-la. Donem-li temps i deixem-lo en el seu afany de «desaparèixer» que porta la vergonya, sigui entre les nostres cames o sigui de manera menys evident.
Si respectem la vergonya en aquests primers moments en què apareix i no forcem l'infant sinó que li respectem el seu temps i espai per adaptar-se a les noves situacions, segurament la presència tan constant de la vergonya anirà dissipant-se. Si la vergonya persisteix amb l'edat, el millor antídot es prendre'n consciència, reflexionar sobre què ens produeix vergonya i intentar afrontar petits reptes per superar-la. Sempre des del respecte cap al nostre fill o filla, es tractaria que pogués anar fent petits passos per atrevir-se a fer determinades coses que fins a aquell moment li feien vergonya. Petites accions com pagar a la botiga, demanar la comanda o saludar un familiar poden anar enfortint la seva percepció de si mateixos i vèncer una certa vergonya paralitzant. En tot cas, com dèiem, sempre des del respecte, sense forçar-los i reconeixent sempre els esforços que fan. I, sobretot, sense etiquetar-los, no cal que us justifiqueu constantment davant d'estranys dient que la vostra filla és molt vergonyosa... si creieu que us heu de justificar, podeu dir que necessita un cert temps, que és el primer cop que ve a aquest lloc, etc.
