Mai abans no hi havia hagut un accés tan directe i ràpid a continguts pornogràfics. I mai abans l'edat d'accés a aquests continguts per a adults no havia estat tan baixa. Segons la recerca Nueva pornografía y cambios en las relaciones interpersonales de adolescentes y jóvenes, l'edat d'accés a la pornografia a Espanya s'ha avançat a vuit anys, i es generalitza a catorze anys. No obstant això, «encara que a vuit o nou anys poden accedir a continguts pornogràfics, no s'hi solen fixar gaire. És a partir de deu o onze anys quan comencen a mirar-ne "activament" i sobretot quan arriben a Secundària, a partir de dotze anys», explica José Ramón Ubieto, professor col·laborador dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).
Quant a la via d'accés, internet és la seva porta d'entrada principal: tres de cada quatre adolescents consumeixen pornografia per la xarxa. Entre altres raons, perquè molts menors tenen la xarxa a un abast immediat. Segons una enquesta de l'INE, el 85% dels nens de deu anys o menys té accés a internet, i un de cada quatre disposa del seu propi telèfon intel·ligent.
Aquest escenari és el que ha portat a l'auge de les aplicacions de control. «Avui ja hi ha moltes aplicacions de control parental i prop de cent milions de famílies a tot el món les utilitzen, cosa que suposa, d'altra banda, un volum de negoci considerable», assenyala l'autor d'El blog de José Ramón Ubieto. No obstant això, el fet d'instal·lar aquestes aplicacions no garanteix que els menors no puguin accedir a continguts inadequats. «Moltes són eines inventades, inicialment, per a localitzar telèfons robats que acaben essent instruments de vigilància dels fills. De vegades amb el seu coneixement, i altres vegades d'amagat. Aquests sistemes de control parental poden ser una ajuda, però cal que els pares acompanyin els fills, que s'involucrin en el seu suport», afirma Ubieto.
A més, tot i que considera que les aplicacions de control parental són útils a edats primerenques -abans de 12 anys-, també opina que no n'hi ha cap que pugui igualar el control parental que té lloc amb la presència directa i personalitzada dels pares. «Una mare ens va confessar que el seu fill té instal·lada una aplicació al mòbil que permet geolocalitzar-lo. Això no ha impedit que més d'una vegada hagi deixat el dispositiu en un lloc (a casa d'un amic) i hagi sortit de festa amb un altre aparell "alliberat". Quan ella ho va descobrir i li ho va retreure, ell no va dubtar a contestar-li si l'havia confós amb un pres d'extrema seguretat», explica Ubieto.
La vigilància i el càstig per si mateixos no solen donar gaires resultats: cal que, a més de les aplicacions de control, els pares acompanyin, expliquin i parlin als menors sobre l'ús i el contingut al qual poden accedir. Ensenyar-los a fer servir les xarxes, fent que aquest ús sigui responsable, és l'únic mitjà per a evitar que continuïn pujant xifres com les de l'Encuesta sobre hábitos de uso y seguridad de internet de menores y jóvenes en España, duta a terme pel Ministeri de l'Interior. Aquesta enquesta va revelar que el 15% dels pares sabia que els seus fills havien vist continguts que els havien fet sentir incòmodes durant l'últim any. Quan se'ls va preguntar pel tipus de contingut que no haurien d'haver vist, els dos més esmentats van ser imatges sexuals explícites i continguts violents.
Segons Ubieto, sempre hem buscat els iguals per a no parlar de determinats temes amb els adults. En aquest sentit, «adreçar les seves demandes a algú altre una mica més anònim, l'altre digital, és una via habitual. El risc actual és que aquesta via es vegi com l'única», afirma l'autor del llibre Del padre al iPad. Familias y redes en la era digital (Ned, 2019), que es publicarà d'aquí a unes setmanes.
La meitat de les menors pateix algun tipus de violència o assetjament sexual a internet
L'accés a pornografia no és l'únic perill de l'ús d'internet sense control parental per part de menors. En el seu informe Los niños y niñas de la brecha digital en España, Unicef alertava d'altres riscos relacionats amb l'ús de la xarxa entre infants i adolescents. Entre aquests riscos hi ha l'assetjament sexual. Segons l'informe, gairebé la meitat de les menors a Espanya (42,6%) pateix algun tipus de violència o assetjament sexual a internet, mentre que entre els nois la xifra és del 35,9%. En el mateix sentit es pronunciava la Fundación ANAR, que en el seu estudi Evolución de la violencia a la infancia y adolescencia en España según las víctimas afirmava que pràctiques com el grooming -adults que es fan passar per menors per fer-los xantatge sexualment- i el ciberassetjament s'han multiplicat per quatre en l'última dècada.
Un cop més, la manera d'evitar-ho és acompanyant els menors en l'ús de les noves tecnologies. «L'única manera d'atenuar-ne els possibles efectes nocius és acompanyar-los en l'ús d'aquestes plataformes. Ensenyar-los a usar-les, xerrar amb ells, no sobre aspectes tècnics -en això ens passen al davant clarament-, sinó sobre l'ús ètic que se n'ha de fer, que implica la responsabilitat dels nostres actes. Això requereix, sens dubte, una supervisió perquè aquesta tecnologia tendeix fàcilment a l'alienació de l'usuari, i encara més si els usuaris són menors i vulnerables. És una tecnologia que, com hem vist, s'ha dissenyat intencionalment perquè tothom quedi atrapat a la xarxa: colors, formes, sons, música, notificacions, premis», conclou José Ramón Ubieto.
