Els joves d'entre 18 i 25 anys estalvien per a fer créixer el seu capital (33%), financiar-se els estudis (22%) i cobrir imprevistos (20%), segons dades del Baròmetre de l'Estalvi del 2019 del BBVA. Una bona educació financera és clau per a l'estalvi, i una societat analfabeta en aquest sentit té un efecte perjudicial per a si mateixa i per a l'economia d'un país. «Està demostrat en diversos estudis que una millora en l’educació financera de la població millora el comportament en qüestions com l’estalvi, planificació de jubilació, l’adquisició de productes financers d’inversió o la selecció de crèdits, hipoteques o refinançaments», explica Elisabet Ruiz-Dotras, professora dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC. Per a l’experta, la manera d'entendre els diners i de relacionar-nos-hi, en general, és la que persones de referència ens han traslladat al llarg de la vida, principalment pares i professors.

«L'educació financera ha de començar a la família i ha de continuar a les escoles, i hauria de seguir també a la universitat, perquè ens relacionem amb els diners constantment. Tal com s'ensenya a reciclar o una dieta sana i equilibrada, també s'hauria d'ensenyar el valor dels diners, les diferents monedes i què són l'estalvi i la inversió», considera Ruiz-Dotras.

Consells per a les noves generacions:

1. Estalviar amb una guardiola.

«És bo que des de petits els nens aprenguin a estalviar, un bon regal és una guardiola», detalla l'experta. Es considera útil que des de ben petits es socialitzin amb conceptes i nomenclatures financeres, i que cap als 6 o 7 anys comencin a desenvolupar hàbits.

2. Recompensar l'esforç.

Aprendre que darrere d'un valor monetari hi ha un esforç, és important. És bo ensenyar-los a estalviar remunerant-los amb allò que puntualment representi un esforç per a ells. «No es tracta de donar diners perquè sí, han d'aprendre a valorar-los», explica Ruiz-Dotras.

3. Comptar diners.

Segons Ruiz-Dotras, és important ensenyar-los a comptar els diners de la guardiola perquè sàpiguen el valor que tenen. El fet de tenir els diners en metàl·lic ajuda quan són petits a entendre-ho millor i a prendre consciència dels diners.

4. Obrir un compte d'estalvi.

«Quan ja siguin més grans, és bo tenir un compte d'estalvi i que els joves entenguin que darrere d'aquests diners hi ha un esforç», afirma, tot i que afegeix que «també poden ser un regal en ocasions especials». Segons dades dels butlletins Pisa in Focus del 2017, a Espanya els estudiants que disposen d'un compte bancari tenen un millor rendiment en alfabetització financera (amb una puntuació de més de 20 punts) que els estudiants d'estatus socioeconòmic similar que no tenen un compte bancari.

5. Parlar del valor temporal dels diners.

Han d'entendre que a més llarg termini hi pot haver més rendiment. «Els petits i els no tan petits sovint són impacients i prefereixen una unitat avui d'allò que més els agrada que no pas dues unitats demà. Els joves i els no tant joves han d'aprendre a tenir paciència quan parlem de diners», explica Ruiz-Dotras. Segons l'experta, sovint les persones quan veuen que algun producte financer perd diners, el cancel·len de seguida en lloc d'esperar-se, malgrat que potser seria el millor. Aquest aspecte és important principalment per a les noves generacions que estan acostumades a la immediatesa.

6. Entendre per a què serveixen els estalvis.

«Si volen alguna cosa especial és important que facin ús d'aquests diners; és contraproduent comprar-los tot el que volen perquè llavors no donen cap valor als diners ni fan cap esforç per obtenir-ne, i a la llarga, de més grans, això els pot dur al costum de gastar-se tots els diners», afirma.

7. Fer-los partícips de l'hàbit d'estalvi a casa i a l'escola.

La socialització primària és important per a tenir un bon exemple, i l'entorn educatiu i la llar són bons llocs. Ruiz-Dotras recomana que els pares expliquin als fills com estalvien, de la mateixa manera que a l'escola hi pot haver una guardiola on puguin estalviar i usar diners de joguina.

8. Buscar maneres creatives per a «guanyar» diners.

A les escoles, principalment quan s'estudien matemàtiques, és important treballar exemples en què se sumin o es guanyin diners en lloc de perdre'n. «D'aquesta manera es comença a programar la ment de manera positiva envers els diners», explica.

9. Entendre què comporta una mala gestió dels diners.

«Els pares han d'ajudar-los a entendre que un mal ús dels diners fa que no n'hi hagi quan se'n necessiten», explica. Una opció és tenir un telèfon de prepagament perquè gestionin l'ús del diners a mesura que consumeixen minuts sabent que els ha de durar un mes. Per a Ruiz-Dotras és important perquè cada vegada més es paga digitalment, només un 39% dels espanyols opta per pagar en metàl·lic en les seves compres i els mil·lennistes fan el 80% dels pagaments amb targeta. «Aquest fenomen contribueix que es perdi la consciència dels diners i del seu valor perquè deixem de tocar-los, i per tant és positiu buscar maneres alternatives per a desenvolupar aquesta consciència», afirma.

10. Guanyar-se la paga, no regalar-la.

«Si s'opta per donar un import cada setmana als joves, aquest import ha de ser a canvi d'algun esforç, no és bo que sigui sense motiu», adverteix Ruiz-Dotras. Tanmateix, segons l'informe PISA del 2017, el 80% dels estudiants aconseguia diners en forma de regals. «Els adults aconseguim una remuneració a canvi d'una feina i això també ho han d'aprendre els joves», explica Ruiz-Dotras. És important ensenyar-los a administrar aquests diners al llarg de la setmana, a estalviar per si calen més endavant, i, en el cas que se'ls hagin acabat els estalvis, se'ls pot oferir un “préstec familiar” que hagin d'anar tornant. «D'aquesta manera es comença a conèixer el llenguatge financer», considera Ruiz-Dotras, també investigadora del grup de recerca DigiBiz de la UOC.