Amb l’inici de l’escolarització dels nostres fills i filles, o potser abans, comencen també les festes d’aniversari de companys i companyes, amb tot el que això suposa. Comencen les invitacions, el grup de whatsapp de la classe, el de la festa i el del regal, tots traient fum, les difícils decisions de regal comú o regals individuals, de si es fa regal comú, qui compra, quin import, què vol el nen/a?, com i quan paguem... A banda de resoldre a nivell familiar si el nen/a vol anar o no a la festa del seu company/a, dilucidar si ens sembla bé el tipus o el lloc triat per fer la festa, etc. Amb tot plegat, a vegades aquest tema se’ns fa bola.
En aquestes situacions ens veiem empeses per la inèrcia del grup i de la resta de famílies i ens trobem que potser allò que estem fent, a partir que hem entrat en la roda, no acaba de casar amb el que nosaltres pensem o amb quins són els nostres valors, els quals volem transmetre als nostres fills i filles. I, si ens parem a pensar-hi i no ho veiem clar, ens venen els dubtes de si no seré jo la mare diferent que no porti la seva filla a la festa, o no serà la meva filla l’única que no li porti un regal... En aquestes situacions cal que reflexionem sobre com entra en contradicció per a nosaltres fer o deixar de fer determinades coses. Però si hi pensem racionalment, sí que valorarem que és absurd entrar a la roda perquè toca. En aquest sentit, costa posicionar-nos en el grup com les diferents, les que no segueixen els paràmetres establerts, però segurament coincidiríem que és el més saludable per a nosaltres, i també com a exemple per als nostres fills i filles, actuar segons els nostres valors i les nostres creences per sobre del que s’espera o del que està indicat que hem de fer. Per tant, sí, és lícit no assistir a una festa d’aniversari en què no ens convenç la temàtica o el lloc on es fa, i és lícit que el regal que porti el teu fill a una companya sigui un dibuix o una manualitat feta per ell i no una joguina que ens hagi costat 30 euros.
Un fet que ens pot costar també és com comuniquem les nostres decisions. Ja sabem que els missatges per xat es poden mal interpretar o poden generar controvèrsia. En aquests casos, és millor parlar directament amb la família del nen/a de l’aniversari i expressar-nos que no pas deixar escrit un missatge al grup del whatsapp, o bé poder anar expressant la nostra opinió amb la resta de pares i mares quan els veiem a l’entrada o sortida de l’escola per no generar conflicte. En tot cas, estem donant la nostra opinió i estem expressant què farem nosaltres, en cap cas estem jutjant el que fa la resta de famílies, que segur que serà tan lícit com la nostra opció.
Ho hem de fer igual quan decidim com a família fer una festa d’aniversari per al nostre fill o filla o bé decidim no celebrar-la. Consensuarem internament en quin tipus de festa ens sentim còmodes i com ens ho imaginem perquè sigui una festa on puguem gaudir tots, o bé podem valorar que no volem celebrar-ne cap. En aquest sentit, caldrà sospesar les opinions i voluntats de tots els membres de la família i arribar a acords on tothom estigui content. Per poder fer això, haurem de deixar de banda el que es porta i s’estila a la resta de la classe i no sentir-nos malament si plantegem una opció diferent. Si la resta de la classe convida a tothom i nosaltres només volem convidar cinc amics i amigues, o si totes les festes que hi ha hagut fins al moment han estat en sales de joc i nosaltres la volem fer al bosc, ho hem de poder fer amb la tranquil·litat que és el que hem acordat a casa.
En tot cas, si ens sentim incòmodes amb la gestió de les festes d’aniversari, cal que puguem reflexionar i ser honestes i actuar en conseqüència, o no és el que volem que facin els nostres fills i filles?
