Jaume Funes, gran coneixedor i divulgador de l'etapa de l’adolescència i de la seva relació amb el món adult, parla d’aquest temps com del temps de Narcís per la necessitat de contemplació, de tenir una mirada enfocada a un mateix i a la pròpia construcció i imatge.

Els i les adolescents necessiten d’un mirall que els retorni el seu jo per tal de poder-lo anar construint i configurant segons ho considerin en funció de la imatge projectada. Aquesta necessitat és imperiosa, es jutgen en el seu reflex, en el que perceben dels companys i companyes, que retornen de manera poderosa la pròpia imatge.

En aquest context, doncs, és esperable que les xarxes socials triomfin en els adolescents, sobretot aquelles que es basen en la imatge. Les reaccions i interaccions (o l’absència d’elles) que es produeixen en les xarxes socials són un termòmetre necessari per als adolescents que absorbeixen àvids aquesta informació de manera immediata quan es produeix. No han d’esperar a l’endemà a l’institut que hi hagi un retorn al seu nou pentinat, poden tenir-lo de manera immediata penjant una nova foto a la xarxa.

Ser reconeguts en el grup, ser diferents però alhora iguals a la resta dels seus amics i amigues, forma part de l’interès principal dels adolescents en relació amb la imatge que projecten. Necessiten, en part, mostrar la seva pròpia identitat, diferència i autenticitat, però sense desmarxar-se de la importància de pertànyer a un grup i que la seva idiosincràsia no sigui prou diferent per tal que no es converteixi en un estigma a arrossegar al llarg de tota l’adolescència.

En aquest sentit, els i les adolescents tenen la necessitat de formar part d’una comunitat, de veure que hi ha altres persones que senten i viuen el mateix que elles, que s’hi poden sentir identificats/des. Aquest aspecte també és clau per entendre el perquè tenen tant d’interès a ser a les xarxes, perquè les consulten tan sovint al llarg del dia i què els aporten. En el fons, ens passa igual als adults: rebem interaccions a través de les xarxes socials que normalment casen amb el nostre pensament o les nostres creences i això ens ajuda a refermar-les i a pensar que anem pel bon camí.

És clau, doncs, que entenguem el perquè les i els adolescents tenen aquesta necessitat de presència a les xarxes ara bé, cal que des de casa en puguem fer un seguiment i veure quan aquest ús que en fan pot estar sent desmesurat o pot comportar algun risc per al nostre fill o filla. Un dels riscos és buscar permanentment la popularitat, a qualsevol preu. És la traducció de fer el que sigui per obtenir més likes sense plantejar-me cap mena de límits o d’ètica. Un altre risc és necessitar retorns constants i, per tant, compartir en excés i contínuament allò que fem, pensem, sentim... Hem d’ajudar els nostres adolescents a entendre que cal que hi hagi espais preservats i íntims preciosos i que no cal donar-hi accés a tothom. Una cosa és mostrar-se quan es vol i sobre determinats aspectes de la seva vida i l’altra és viure en un aparador constant. Cal poder parlar amb ells/es del que pot implicar viure a través de la imatge, el fet de poder dotar de més profunditat i contingut allò que és mera imatge per no caure en la superficialitat de les aparences.