La neurociència i la seva aplicació en diversos camps, entre els quals destaca l’educació, està revolucionant la manera d’entendre com aprenen els nens i suposa l’adaptació de moltes de les maneres d’educar que fins ara crèiem que eren vàlides. En altres casos conèixer com funciona el cervell humà només ha refermat les idees que ja tenien alguns pedagogs com Montessori. La fonamentació teòrica ens ajuda a entendre el comportament dels infants, a saber que no podem esperar que es comportin com a adults ni que aprenguin certes coses quan nosaltres ho volem. En els propers articles anirem desgranant les diferents parts del cervell per conèixer una mica millor com es desenvolupa cadascuna i quines parts controla del nostre comportament.

El primer que hem de tenir en compte és que quan naixem el nostre cervell és molt immadur i que no s’acabarà de formar fins als 25 o 30 anys. Naixem amb totes les neurones però no les tenim connectades entre si. Per tant, és biològicament impossible que un infant d’un any s’esperi, els infants d’un any no es poden esperar perquè funcionen amb el cervell reptilià, el primari, el que ens permet sobreviure i que busca satisfer les nostres necessitats bàsiques. O sigui que, quan un nadó té gana, plora com si s’estigués morint perquè ho percep així. Un infant de 4 anys té el cervell més evolucionat i també comença a utilitzar el cervell límbic, on sobretot preval la percepció sensorial, es mouen per sentiments, per la cerca del propi plaer. Fins ben entrat el segle XX, que és quan la majoria de pares i mares d’avui en dia ens hem criat, es criava sota el paradigma que calia sotmetre l’infant a la voluntat de l’adult perquè fos dòcil i obedient. Quan un infant plorava es creia que els pares ho estaven fent malament, perquè el plor s’associava a les rebequeries d’infant consentit. L’expressió dels sentiments dels infants es produeix de manera molt efusiva, i els adults acostumem a no tolerar-les gaire bé quan es produeixen, especialment les negatives. Per què plora perquè se li ha trencat el plàtan com si s’hagués mort algú? Perquè no pot racionalitzar perquè no té les sinapsis fetes, funciona amb emocions i percepcions.

No és fins als 6 anys que es comença a formar el neocòrtex o la part del cervell racional que ens permet entendre els raonaments i les lògiques. Per tant, com és que molt sovint hem pensat que un infant de dos anys ens estava manipulant? És biològicament impossible, ja que no té el neocòrtex format, que és on es produeix aquesta capacitat. Saber que un infant encara no ha adquirit el pensament lògic ens ha de fer canviar la manera, per exemple, d’afrontar la seva gestió emocional. No els podem dir «no t’enfadis, no ploris, explica’m què et passa». No ho podrà fer, no hi està preparat. Els tres cervells conviuen i s’interrelacionen, deixant que l’un o l’altre porti la veu cantant, també en els adults. Saber que la majoria dels nostres fills a partir de les 8 del vespre funcionen amb el cervell reptilià, o sigui que tenen gana i estan cansats, ens ajudarà a saber que no és el moment dels raonaments ni de les lògiques, és el moment de menjar i anar a dormir, intentant que el nostre cervell d’adult no passi també a mode reptilià, quan ens sobrepassen les emocions dels nostres fills i filles, i aquí comencen els crits i els nervis de tothom.