Com ja us comentàvem en l’anterior article, conèixer el nostre cervell, en concret com es forma el cervell d’un infant, ens pot ajudar molt a millorar la criança dels nostres fills i filles. També en un món amb tanta informació, amb tants models de criança, a tenir una base científica que ens reforci o bé ens contradigui en algunes de les creences sobre com cal criar els infants o per què es comporten d’una determinada manera.

Els infants neixen amb molt poques connexions entre les neurones, i bàsicament estan orientades a la supervivència. La zona del cervell encarregada de mantenir l’infant viu, o sigui que controla el batec del cor, la respiració..., es diu cervell reptilià. Com el seu nom indica és la part del cervell més primària i instintiva. És el que es posa en funcionament quan algú ens llença alguna cosa i l’esquivem per no prendre mal. És instintiu, la reacció del nostre cos no passa per raonar la resposta més adient entre diverses de possibles. Actuem instintivament. Recordem això per entendre com actuen els infants més petits d’un any que necessiten dormir, menjar, sentir-se segurs, nets i no tenir malestar físic. Però també recordem que aquesta part del cervell no deixa de funcionar a mesura que ens anem fent grans i anem adquirint noves capacitats. Això vol dir que els infants, els primers anys de vida, van alternant els comportaments predominants segons les situacions en què es van trobant. I saber desxifrar en quin moment es troba el nostre fill o filla ens serà molt útil per adaptar la nostra resposta. Si el nostre infant té por i no vol anar a dormir sol, no servirà de res voler raonar amb ell i donar-li explicacions molt lògiques. Si el nostre infant està frustrat o enfadat perquè no anirem al cine com li havíem dit, no vulguem que entengui que cal que accepti d’una manera racional la situació. El millor que podem fer és acceptar i atendre la seva emoció.

Per entendre millor els infants i saber desxifrar-los, el primer és començar per nosaltres mateixos. Sovint creiem que som éssers racionals, però al llarg del dia nosaltres també passem per diferents fases en què predomina el nostre cervell reptilià o emocional. Un bon exercici és anar anotant al llarg d’un dia les coses que ens han passat i com ens han fet sentir i com hem actuat. I a continuació penseu com ens hauria agradat que ens acompanyessin en cadascuna d’aquestes situacions. Si hi penseu, veureu com són d’equivocades les nostres respostes als ulls dels nostres infants i per què sovint no ens entenem. És com si cada cervell parlés un idioma diferent i quan ell ens parla en francès nosaltres li responem en xinès. Prendrem prestat del doctor Álvaro Bilbao l’exemple de l’arbre perquè tinguem en compte que el cervell dels humans es compon d’arrels, tronc i branques. Els adults ens ocupem sobretot de les branques, ens preocupa els coneixements, la part racional dels nostres fills i filles. Però cal tenir en compte que l’arbre necessita totes tres parts i que en cada etapa evolutiva cal alimentar la part que necessita l’infant. Quan són petits, atendre les seves necessitats primàries i bàsiques de la millor manera possible. Si volem que els nostres fills siguin persones equilibrades, que sentin, pensin i actuïn amb coherència, cal que totes les necessitats de les diferents parts del seu cervell siguin tractades amb la mateixa importància, sobretot perquè les unes es construeixen i es connecten amb les altres.