Continuem aprenent coses sobre el cervell dels nostres fills i filles per poder entendre’ls millor. Avui li toca al sistema límbic, o el cervell de les emocions. Conèixer com funciona el cervell del nostre fill o filla, ens donarà pistes molt valuoses pel que fa a l’aprenentatge, també. En el sistema límbic hi trobem les neurones encarregades de gestionar les nostres emocions però també l’aprenentatge, i és molt important saber que els aprenentatges vinculats a emocions són els que perduren. A emocions negatives, si et deixen sense menjar cada vegada que no saps alguna cosa i passes gana segurament no ho tornaràs a oblidar. Però, és clar, no és la manera com volem que els nostres fills i filles aprenguin. Per tant, tot allò que desperti en els nostres fills una emoció positiva, l’emoció, la descoberta, la sorpresa, la felicitat, ho aprendrà i ho recordarà d’una manera molt més permanent que amb el mètode tradicional de la memorització i repetició. Per això, si volem que un infant aprengui alguna cosa és important per exemple motivar-lo amb un element de sorpresa, que farà captar la seva atenció i tenir ganes de descobrir què hi ha més.... També vincular el que aprèn amb quelcom que li sigui útil a ell o ella, que pugui aplicar a la seva vida d’infant, que li agradi, que li interessi.
El segon aspecte important que cal tenir en compte és que els infants entre els 2 i els 6 anys estan desenvolupant connexions entre les neurones del sistema límbic i que totes són importants, també les que no ens agrada veure, el plor, l’enuig, l’expressió de la frustració. Tapar les emocions negatives, no donar peu que les pateixin perquè intentem de seguida que la situació que li crea malestar desaparegui, no està ajudant els nostre fills a fer les connexions que necessiten i que són un aprenentatge per a ells. Hem escrit altres articles sobre emocions, no ens estenem aquí, però cal que tinguem en compte que es troben en la fase d’aprendre a gestionar l’emoció, el sentiment que els genera, amb l’acció o resposta. I que aquest aprenentatge pot durar fins als 25 anys i, per tant, siguem coherents a l’hora de posar expectatives en els nostres fills de 2, 6 o 14 anys.
El tercer aspecte és que abans dels 6 anys encara no hi ha una connexió gaire madura amb la part del cervell frontal o racional. Hem de saber que durant aquests anys els nostres fills i filles fan connexions entre les necessitats personals i internes, la gana, la son, la seguretat, i les externes del món que els envolta a través del plaer/desplaer. Per tant, que aspectes com l’anticipació de resultats, la planificació, la cerca d’estratègies per resoldre conflictes, són coses que segurament no està preparat per fer. Hem de conèixer els límits que el desenvolupament biològic suposa per a moltes de les coses que esperem dels nostres fills i filles, comportaments racionals i no tan emocionals, que ho entenguin quan els expliquem les coses des del vessant lògic, quan ells no estan preparats per fer-ho. Que canalitzin les seves emocions amb expressions menys extremistes, que no plorin com si estiguessin patint un dolor extrem quan se’ls trenca una galeta. Però és que és necessari que ho facin, és positiu que passin per aquesta faceta si volem que després continuïn evolucionant i connectant amb altres parts més racionals i més acceptades socialment. Us convidem que llegiu alguna cosa més sobre el cervell dels infants, per entendre que no ho fan perquè són uns malcriats, per entendre que no ens estan prenent el pèl. Que ho estan vivint i sentint així i que hem d’acceptar l’etapa que viuen, igual que ens encanta quan veiem com gaudeixen de qualsevol petita cosa.
