09 de març de 2020
09.03.2020
RETALLS D'EDUCACIÓ

Dels 3 als 12 anys (3): creativitat i fantasia

09.03.2020 | 12:31
Com a mares i pares hem d'anar promovent actituts que no basin la nostra relació en l'aprovació o el rebuig, sinó en l'acceptació i el reconeixent per si mateix

Un dels elements propis d'aquestes edats, sobretot entre els 3 i els 8 anys és la gestió de la imaginació i de la creativitat. Com podem afavorir la creativitat per tal que sigui font de la seva singularitat i que li permeti explorar nous camins que també li serviran més endavant per trobar solucions imaginatives a nous problemes? Un dia em van comentar una idea que se'm va quedar gravada: Si vols fomentar la creativitat de l'infant, mai li facis un dibuix. Una frase similar que se m'acut és que si vols fomentar la creativitat de l'infant no li demanis mai què ha dibuixat. Quan l'infant està agafant domini i precisió en la psicomotricitat fina i comença a plasmar sobre un full, pot ser que només experimenti amb els colors i els traços sense cap més intencionalitat. Quan ja comença a voler representar alguna cosa a través del dibuix, cal que pugui ser ell/a qui ens digui el què representa i que sigui capaç de mostrar-se content per haver-ho realitzat i no per les lloances que pugui rebre. Si ens demana que li dibuixem una casa, per exemple, la farem des de la nostra perspectiva adulta, amb les detalls que se li suposa ha de tenir una casa, amb més o menor fortuna, depenent de les habilitats que tinguem. Si l'infant volia també reproduir una casa, compararà les dues produccions i se n'adonarà que a la seva potser li falten finestres, o la porta, i que hi ha una manera correcta de fer una casa i que no és la seva.

Aquest és un exemple de com els nens i nenes van tancant les portes i finestres a la seva creativitat, cada cop més cenyint-se al què s'espera d'ells i elles. Aquest factor va molt relacionat també amb l'autoconcepte i l'autoestima i amb la necessitat de reconeixement i acceptació. És per això que com a mares i pares hem de poder anar promovent actituds que no basin la nostra relació amb l'aprovació o el rebuig, amb el molt bé o el molt malament, sinó amb l'acceptació i el reconeixement de per si, pensant que en la creativitat no hi ha excel·lència sinó necessitat d'expressió i cal poder donar ales per tal que aquesta es doni des de la connexió amb l'essència de la persona.

Lligat a la creativitat hi ha la fantasia i la imaginació. Ens podem trobar amb infants molt imaginatius que estan molt connectats amb el seu món de fantasia i com a pares no sapiguem com gestionar-ho. Com li donem sentit de realitat a la nostra filla sense coartar-la ni limitar-li la seva imaginació? És lícit que visqui permanentment en un món de fantasia? Aquest equilibri no és fàcil, però creiem que cal establir certs paràmetres que ens ajudin a nosaltres i als nostres fills i filles a poder regular certes actituds i anar assumint certes responsabilitats i obligacions sense que els suposi sortir del món d'infant connectat amb la creativitat, la imaginació i la fantasia. No es tractaria de coartar l'infant sinó de poder anar assumint gradualment certes petites responsabilitats que el connectin també amb el món adult, intentant cercar, com dèiem un equilibri entre realitat i fantasia, entre joc i obligació. Això ajudarà als nostres fills a anar interioritzant algunes pautes de conducta per el món adult en el que entrarà però donant valor també al seu món d'infant i a la seva energia creativa i imaginativa.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
activitats amb nens

Plans per fer en família

Passa un cap de setmana o unes vacances en família perfectes!