Tot i que vivim en una societat on els valors que imperen són els de la cerca constant de la pròpia felicitat i benestar, aquest passa a un segon terme quan ets pare o mare, però especialment mare. Perquè la cura dels infants ha de ser la nostra prioritat i sovint ens sentim culpables o ens en fan sentir pels comentaris que ens fan, quan ens dediquem un temps a nosaltres mateixes. Però cuidar-se és essencial per poder tenir cura dels nostre fills i filles, i encara més perquè ells aprenguin a tenir cura d’ells mateixos, primer han de veure que nosaltres també ho fem i hi donem importància. Cuidar el nostre físic, fer esport, menjar bé, anar a la perruqueria o fer-se un massatge, el que cadascú vulgui, pugui o necessiti. Però cuidar el cos és salut i és essencial per poder seguir el ritme que ens imposa la maternitat i que és físicament exigent.
Quan ens cuidem físicament és més fàcil que ens connectem amb nosaltres mateixes, que sentim per exemple si ens fa mal alguna cosa, que tinguem temps per pensar en les nostres coses. Com podem donar el missatge als nostre fills i filles que cal menjar bé si ens veuen sempre menjant qualsevol cosa? Cal cuidar el terreny emocional, quedar amb les amigues per xerrar és un exercici d’autocura molt necessari, que els nostres fills i filles vegin que donem importància a cuidar els nostres amics, que compartim temps amb ells, que els truquem, que ens interessem per elles i que elles ens truquen per donar-nos un cop de mà. Això els ensenya molt més que mil sermons sobre l’amistat. També és important dedicar un temps a omplir-nos del que més ens agradi, llegir un llibre, escoltar música, anar al teatre, fer una escapada a la muntanya o jugar a rol amb els amics. Com més siguem, més podrem donar i compartir amb els nostres fills. Si nosaltres estem bé, ens serà molt més fàcil connectar amb ells quan estiguin malament, tenir l’energia suficient per afrontar les situacions de tensió emocional que es donen amb els nostres fills i filles.
Que els teus fills vegin que tu també necessites una estona per a tu, els mostra la importància d’escoltar-se i d’estimar-se. Sovint al principi els costarà que marxis, no entendran que vulguis anar a sopar amb les teves amigues en comptes d’estar amb ells. I poden posar-t’ho difícil, però és important que els fem entendre que el nostre amor vers ells no disminueix perquè estimem altres persones i a nosaltres mateixes. I a mesura que van veient quan tornem de la nostra estona personal estem millor també amb ells, tot serà més fàcil.
Sovint no cal marxar de casa per poder tenir el nostre moment, tot i que sempre és més fàcil, podem demanar una estona a la setmana per tancar-nos a l’habitació a llegir o a fer el que vulguem. D’aquesta manera ells també aprenen a respectar els nostres espais i moments i a tenir-los per a ells quan els necessiten. Hi ha mares i pares que s’angoixen per la demanda constant de presència que els fan els seus fills. En comptes de jugar al gat i a la rata, que només fa que augmentar la necessitat dels nostres fills de voler-nos al seu costat si senten que els defugim, és més efectiu pactar les estones que voldrem per a nosaltres i les que podrem estar amb ells i, llavors sí, ser-hi totalment presents per a ells. I tu, et ja et cuides?
