Durant el confinament les famílies amb infants petits hem estat molt preocupades per com els podíem entretenir, quines propostes d’aprenentatge eren més adequades i ens hem posat a fer creacions artístiques amb més o menys gràcia.

Però, i les famílies amb fills adolescents? Per una banda, aquesta edat sovint demonitzada per uns adults que hem oblidat massa ràpid, ens feia témer el pitjor, joves rebels que potser crearien un clima de constant enfrontament amb els seus progenitors. O bé que es tancarien a la seva habitació i ja no els veuríem mai més fins al final del confinament.

La sorpresa per a moltes famílies ha estat que molts adolescents estan tranquils i contents, generalitzar sempre és perillós, però moltes famílies han quedat sorpreses de com han entomat el tancament a casa els seu fills i filles adolescents. Els adolescents tenen més recursos que els petits, la connexió a les xarxes i pantalles diverses segur que ha estat motiu de discussió a la majoria de les llars, però també d’haver de pensar menys en com fer-los passar les hores. La seva vivència del confinament ha estat similar a la dels petits segons moltes famílies. Ells i elles també s’han sentit segurs i contents de poder estar amb el pare i la mare a casa. Els infants i joves adolescents han agraït la oportunitat que aquesta situació els ha comportat, per poder gaudir d’hores il·limitades dels seus adults de referència. Estones per parlar, diàlegs en què no hi havia pel mig normes, advertències i límits sinó xerrar per xerrar. Compartir estones de jocs, fer trencaclosques plegats o el que sigui que se’ns hagi acudit. I el que em motiva a escriure aquest article és la sorpresa que molts pares i mares han tingut de com han reaccionat els seus fills i filles davant del confinament. Veure’ls contents i tranquils d’estar a casa amb ells. Desitjo que aquest sigui un regal que tots nosaltres ens emportem d’aquests dies. Quan creiem que els nostres fills a mesura que van creixent ja no ens necessiten, que els amics són la seva única font buscada de relacions, pensem en aquests dies. Els amics són importants, però nosaltres som els primers per a ells, potser sovint no saben com demostrar-nos-ho, potser tampoc els ho posem fàcil. Però si posem el temps i la disponibilitat al seu abast, l’agafen, l’aprofiten, l’agraeixen i els aporta tranquil·litat i benestar. Aquests dies molts dieu que esteu connectant amb els vostres fills adolescents com quan eren petits, que us heu redescobert, que esteu aprenent a construir una nova relació. Potser perquè el temps compartit i la situació ens ha obligat a deixar les pors i inseguretats que tenim com a adults a l’hora d’afrontar l’adolescència i això ens ha permès veure el nostre fill o filla tal com és, potser inclús a redescobrir-ne coses que ens havíem perdut durant els anys en què ens hi relacionàvem amb un escut a la mà. I ells i elles simplement ens continuen estimant i necessitant com quan eren petits, només que d’una altra manera. Apuntem-nos-ho , els nostres fills petits o grans volen temps amb nosaltres i aquest temps compartit els aporta molt més que moltes de les coses que els oferim cada dia. La paradoxa és que a nosaltres també ens agrada, ens fa feliços compartir el temps amb ells, i doncs, per què no ho fem?